Road Trip (III): Toronto & Thousand Islands

Quan vaig obrir els ulls, no sabia on em trobava. Estava en un llit estrany, amb uns llençols molt lletjos, compartint espai amb el Juli… Per un moment em vaig espantar i em vaig sentir brut i utilitzat. Després vaig recordar que estàvem de viatge per Canadà, que havíem llogat un cotxe a Brooklyn i conduït fins les Niagara Falls i després cap a Toronto. M’acabava de despertar en l’alberg de Chinatown, on devíem un dòlar a un senyor que gairebé no parlava anglès…

Dissabte al matí, engego la televisió buscant algun canal de música canadenca i trobo un canal de notícies, on m’informen que precisament el dissabte dia 23 de maig és dia de portes obertes als edificis governamentals de Toronto.

Després de donar el ‘bon dia’ als companys de viatge i una dutxa ràpida, ens trobem al nostre amic que ens pregunta si ja marxem, que ja podem treure el cotxe de l’aparcament. Li diem que no i que li hem deixat les claus a les portes de les habitacions. Encara no sé si ens va entendre o no, però nosaltres vam sortir a passejar per la ciutat, direcció a la universitat, que ens havien dit que era visita obligada. De camí cap al campus, ens trobem un edifici majestuós amb un grup de senyors grans asiàtics fent tai-chi al jardí. A la foto els podem veure a la part inferior dreta:

Resulta que aquest edifici és el Parlament d’Ontario (la província de Canadà on ens trobem) i ens avisen que hi ha una visita guiada gratuïta a punt de començar. Sense esmorzar ni res, decidim entrar a veure el parlament per dins, i una noia més aviat seca ens explica les interioritats de l’edifici.

A cada cantonada de l’edifici trobem fotografies i retrats de la reina d’Anglaterra. Sona una mica estrany, però aquest país és un estat federal que comprèn deu províncies i tres territoris; s’estructura com una democràcia parlamentària i monarquia constitucional, amb la reina Isabel II com a cap d’estat, ja que Canadà forma part del reialme del Commonwealth, juntament amb altres 15 membres, entre els quals es troben Austràlia, Jamaica, Nova Zelanda o Antigua i Barbuda, la representant de les quals a Miss Univers 2008 feia honor com a mínim a un dels dos adjectius:

No sembla que tingui barba, però una mica de cara d’Antigua (o gran) sí que té, oi? A part que sembla que estigui a punt de caure. A veure si al final resultarà que aquesta noia i els jamaicans comparteixen alguna cosa més que la reina…

Però tornant al tema que ens ocupava, després de la visita al parlament de Toronto, la volta pel campus va ser com anar a la Universitat Autònoma de Barcelona, però no precisament per la Festa Major. Estava tot desert i tancat i optàrem per anar a esmorzar a un bar proper i tornar a l’alberg per agafar el cotxe i començar a fer milles cap a la nostra següent destinació: Ottawa, capital de Canadà.

Encara que abans de marxar vam anar a veure al nostre amic xinès per donar-li el dòlar que li devíem, que va acceptar encantat. Després agafar el cotxe i cap a Ottawa, passant abans en cotxe pel barri grec de Toronto que ens havien dit que era molt gran i molt bonic. Realment, l’única diferència que hi vaig trobar és que tots els restaurants eren grecs i els cartells dels carrers estaven escrits en grec. No ens hi vam parar.

De camí cap a Ottawa, passàvem per una carretera que es coneixia com la carretera de les ‘Thousand Islands’, doncs va vorejant el riu Saint Lawrence i dins del mateix i del llac Ontario es poden veure moltes illes de tota mida, oscil·lant des de 0,1 m² a uns 100 km².

Realment, les ‘Thousand Islands’ són 1793, però el nom és molt més fàcil de dir i s’ha mantingut la denominació ‘Thousand Islands’.

Com no, en un entorn privilegiat com aquest, no podia faltar la connexió amb el programa de reportatges ‘NY & surroundings’. Atenció sobretot a la professionalitat de la reportera que despedeix la gravació i el retrobament amb alguns personatges que ja coneixíem d’altres capítols…

Una curiositat: ‘Thousand Islands’ és també el nom d’una salsa per amanides que consisteix en maionesa, ketchup, tabasco i vegetals picats molt fins, entre els quals trobem cogombrets, ceba, pebrot i olives verdes. Normalment també podem trobar un ou dur ben talladet. El nom de ‘Thousand Islands’ se li va donar a aquesta salsa per la gran quantitat de trossets de cogombret i altres vegetals picats que es trobaven quan s’amanien els plats.

Després del moment Arguiñano, continua el viatge cap a Ottawa, parant a Kingston per dinar en un restaurant vegetarià, regentat per una mena de secta que es dedica a córrer amb una torxa per tot el món. Totes les parets estaven plenes de gent somrient portant la torxa i hi havia una reproducció en bucle de les carreres que es feien a diversos països.

Una vegada vam haver dinat (una molt bona hamburguesa vegetariana, per cert) ja vam anar directes cap a Ottawa. Anàvem a l’aventura i no teníem alberg reservat, cosa que va jugar en contra nostre, ja que precisament aquell cap de setmana hi havia una mena de marató a la ciutat i a tot arreu on preguntàvem si hi havia lloc ens donaven la mateixa resposta: NO VACANCY.

Vam anar conduint per la ciutat fins a un lloc que ens havien dit que podia tenir alguna habitació lliure. Quan vam arribar allà, vam veure que era un motel de carretera com els de les pel·lícules, però tot estava molt tranquil i no es veia cap cotxe. Just vam arribar i vam parar el cotxe davant de la porta d’entrada, els llums de les portes de les habitacions es van apagar i ens vam adonar que hi havia un cartell bastant gran que no deixava lloc per dubtes: CLOSED. I a sota, més petit, ens informaven de la pròxima reobertura del motel, encara que el cartell estava ple de pols.

Una mica decebuts perquè ens veiem dormint al cotxe, vam fer mitja volta i, just al costat d’un cementiri, vam trobar un altre motel. Ja gairebé sense ganes vam entrar a preguntar si hi havia alguna habitació i el vigilant de nit (que resultaria ser de Madrid) ens va dir que li quedava una sola habitació amb dos llits dobles. Vam anar a veure-la i vam acceptar quedar-nos allà, alguns un pèl més amples que altres…

Shhhht, deixem-les descansar i ja continuarem la història en un altre moment.