Dance Parade & Drums along the Hudson

Aquest cap de setmana ha sigut un finde musical a NY i hem intentat viure-ho tan bé com hem pogut, però crec que hem escollit malament.

Dissabte hi havia la Dance Parade, que consistia en una desfilada per NY de diversos grups de dansa, de molts països, molts tipus de ball i vestimentes de tota manera. Com que durava des de la una del migdia a a les 7 de la tarda, ens ho vam prendre amb calma i vam pensar que ja trobaríem la desfilada a la part final i així veuríem passar el més important. Però quan vam arribar al parc on acabava la desfilada, vam veure que els escenaris finals eren més aviat pobres. Una mena de drag queens de poc pressupost cridaven dalt de l’escenari, mentre una go-gó amb el cabell fúcsia i flotadors incorporats es remenava sense gràcia damunt d’una mena de carret de golf, fent trontollar la barra…

Es veien les restes del que hauria pogut ser una desfilada molt interessant, doncs et podies trobar un parell de senyoretes vestides com ballarines del ventre, unes egípcies amb aquelles ales daurades que porten… Res, que a la nostra imaginació va ser una parade molt millor del que vam veure.

A la nit vam anar a una festa a un rooftop amb unes vistes impressionants sobre Brooklyn i Manhattan, podent observar en la foscor els 3 ponts, l’Empire State i tots els gratacels il·luminats.

La festa (si és que es pot anomenar festa a una reunió de gent que majoritàriament no es coneixia i bevia desperdigada per la teulada) va acabar de sobte quan 3 oficials de policia van aparèixer a la teulada, il·luminant a la gent amb la seva llanterna. Tots ens vam quedar bastant impressionats, ja que ni hi havia música forta ni havia passat res digne de l’aparició de la policia. Vam acabar deduint que el veí de sota devia haver trucat perquè no podia dormir, ja que tenia unes 200 persones (i més que en cabien) caminant pel seu sostre.

El dia següent havíem aprés la llicó i vam anar més aviat a l’esdeveniment que hi havia al parc d’Inwood, la punta nord-occidental de l’illa de Manhattan.

Es tractava d’un pow-wow, que és una reunió de nadius nord-americans, vestits de la manera típica que surten a les pel·lícules els indis americans, que es troben per fer una mena de competició de ball al ritme dels tambors. El millor de la jornada? La passejada pel parc, perquè a part dels indis americans hi havia un festival de tambors internacional, encara que va deixar molt a desitjar. L’actuació que més ens va agradar va ser la d’unes nenes coreanes, acompanyades d’una mena de txistulari (ballarí basc que interpreta els aurreskus davant de polítics, que fa les ‘patadas voladoras’ i tot allò…) al tambor.

Després de la decepció, vam anar baixant caminant pel parc i vam començar a gravar un documental per tenir constància de tot el turisme que estem fent per NY i voltants…

Ale, demà més… o no :P