Parks of New York & religion, good combination?

Bryant Park. Carrer 42 amb la 5a avinguda (o amb la 6a, you choose). Són les 8:43 pm i ja s'està fent de nit. Falten pocs minuts per a què comenci 'Breaking Away', la pel·lícula que projecten avui. Tot el parc és ple de gent asseguda en cadires, la majoria amb un bon picnic davant.

Quan arriba el bon temps (teòricament, perquè no para de ploure) els parcs de New York s'omplen d'activitats de tota mena. Un exemple és el cinema a la fresca de Bryant Park o l'obra de teatre de Shakespeare (King Lear) que vam gaudir fa uns dies a la part nord de Central Park. No només era teatre a l'aire lliure sinó que les escenes transcorrien en moltes parts del parc donant lloc a una gimcana boja, on competíem amb nens petits per arribar els primers als llocs de primera fila, encara que el clímax va arribar al moment de la batalla final, quan actors i espectadors corríem pel parc cridant com bojos amb les espases a punt per la guerra (els actors, és clar). I enmig d’aquesta eufòria ens vam trobar dins d’una mena d’aiguamoll, perquè havia estat plovent tot el dia. Però uns quants passets ridículs aguantant els pantalons amunt i ja podíem tornar a córrer esperitats cap a la batalla per veure gent morir…. (És Shakespeare, la gent sol morir a les seves històries).

Però tornem a avui: A la taula del meu costat tres noies discuteixen de nois mentre una d'elles fuma una mena de cigarreta que no havia vist mai, és alguna cosa negra que fa olor a fusta cremada... Alguna gota cau de tant en tant, però no molesta.

Borinejant per aquí hi ha representants d'alguna mena de religió que m'han donat un qüestionari per a què esbrini si aniré al cel en morir. Al final de l'entrada us el reproduiré i podreu saber si sou aptes o no...

La parella de davant meu marxa i encara no ha començat la representació. Ja és fosc però les pantalles de Times Square arriben a il·luminar el carrer. A més tinc un fanal al costat, però em sembla més maca la llum reflectida des del lloc de New York que realment mai, mai dorm.

Shhht, que la pel·lícula ja comença i he d'atacar el meu sandvitx de formatge de cabra i diversos vegetals!

(…)

Ja a casa, toca comentar que a la pel·lícula trobem un jove (i molt fibrat) Dennis Quaid, encara que no sigui el protagonista. Realment per ser una pel·lícula de 1979 tenia escenes molt ben fotografiades i actuacions que realment feien creïble la història.

I com us he promès més amunt, toca el qüestionari, que realment és un pèl llarg, o sigui que crec que faré una fotografia i si algú està interessat en saber la resposta que li correspon segons el que marqui, let me know!

Bé, sembla que la foto no ha sortit bé i es veu tot borrós, o sigui que hauré de confiar en què tots sou bones persones jeje

PD: Sí, podia haver editat l’entrada i treure això del quiz, però m’ha semblat millor deixar fluir la història naturalment, sense retocar. La primera part l’he escrit a l’iPod i així s’ha quedat :P