Celebrate Brooklyn!

Durant tot l’estiu (més concretament del 8 de juny al 14 d’agost), Prospect Park s’omple d’activitats amb el cicle de concerts Celebrate Brooklyn!. Hi ha un escenari muntat i es van produint els concerts a l’aire lliure, amb entrada gratuïta, encara que et suggereixin que paguis $3, que realment està bé de preu. Encara que com a bons catalans, en paguem $1 o menys :P

Aquest event porta celebrant-se més de 30 anys i cada any és més multitudinari, com vam poder comprovar el dia que vam anar al concert de David Byrne, l’ex-cantant dels ‘Talking Heads’ i una mena d’ídol local, perquè realment si no hi havia un milió de persones (o més) al concert, no hi havia ningú.

Totes les esplanades del parc plenes de gent amb picnic (Sí, realment és com a les pel·lícules, a la que surten de casa els ianquis, cistelleta de picnic sota el braç), una cua infinita per entrar dins del recinte del concert i com a mínim 3 pantalles gegants distribuïdes per les rodalies… Jo la veritat és que poc havia sentit d’aquest senyor, només que és la típica cançó que et venia amb el Windows, abans de canviar a Vista. Tots els que encara tingueu XP o anteriors (que sereu pocs) busqueu a la biblioteca ‘Like Humans Do’ i us trobareu una cançó de David Byrne.

Tot i que he triat aquesta cançó per il·lustrar el concert, val a dir que no tota l’estona van estar amb aquests moníssims tutús, va ser una cosa puntual. A més, no només vam gaudir del concert, sinó que em va ensenyar una nova lliçó de vida, que penso mantenir d’ara en endavant: si un concert acaba 4 vegades, m’és igual que després soni una altra cançó, marxaré!

I és que em vaig sentir molt inútil marxant del nostre lloc privilegiat fins en 3 ocasions per tornar corrent quan tornaven a omplir l’escenari i tocaven una nova peça. Encara que no tant com el cos de ball, sincerament estrany. Unes coreografies dignes de record…

El següent concert al qual vam assistir va ser el de Goran Bregović, un compositor nascut a Sarajevo famós per la gran quantitat de bandes sonores per a pel·lícules que ha creat. Al vídeo que veiem a continuació interpreta una de les seves peces més conegudes (o això em van dir), Kalashnikov, que forma part de la banda sonora d’un dels films de Kusturica, un director de cinema serbi.

Aquesta actuació va ser al mateix plató d’Eurovisió on va actuar Rodolfo Chikilicuatre amb el seu ‘Baila el chiki chiki’!!

El locutor diu alguna cosa del servei secret de Franco o m’ho sembla a mi?

Però bé, aquesta cançó és una forma com una altra d’homenatge a Michael Jackson, no?

I, ja per acabar, em toca destacar el concert al qual vam assistir ahir, en aquest cas Femi Kuti, un músic nigerià, fill d’un activista pioner del que avui coneixem com a afrobeat.

Aquest bon home té en el seu currículum fites tan importants com aparèixer en forma de locutor d’una de les emissores de ‘Grand Theft Auto IV’, concretament a la IF 99, International Funk 99.

A l’escenari hi trobàvem una gran quantitat de músics de vent, un parell de teclats i unes noies africanes que remenaven el cul de manera espectacular. De fet, semblava que fos alguna mena d’aparell vibrador acoblat al seu cos, ja que allò no semblava possible físicament.

Ahir, a part d’un concert que es va animar molt al final, va fer tota una apologia del sexe, incitant a tota l’audiència masculina a durar més i és que, segons Kuti, una bona relació sexual és aquella que comença a les 10 de la nit i acaba a les 4 de la matinada…

No more comments, dir alguna cosa més seria espatllar el moment.