No sé què té Broadway que per molt malament que estiguis t’acabes trobant bé. Seran els cartells tan lluminosos? El veure que tothom que passeja per allà és feliç? La botiga enorme d’M&M’s somrients que et saluden des d’una megapantalla? La veritat és que no ho sé, però sí sé que anar allà és oblidar-te de les preocupacions durant una estona, exactament fins que tornes a pujar al metro i fas cap a un pis totalment buit, a les fosques (com les mosques) i te’n vas al llit perquè la fajita-burrito no t’ha sentat gaire bé…
Però el que sí és important és que durant una estona has sigut feliç, el temps ha passat molt ràpid i t’has oblidat que et trobes sol en un país a moltes milles de distància de tota la gent que estimes…
Aquest pessimisme que impregnava el post s’acaba de trencar de la forma més màgica possible… Acabo d’aixecar els ulls i estic veient com a fora de la cafeteria acaba de començar a nevar, cauen flocs de neu de moment petits però que poc a poc van creixent, és el moment perfecte per sortir d’aquesta reclusió i posar-me a caminar per NY sense rumb, descobrint coses ara que ja sóc una mica més part de la facultat. Aquest matí m’han fet la meva targeta d’accés (temporal i crec que amb accés limitat), però com a mínim ja puc entrar a la universitat sense haver d’explicar cada vegada perquè no tinc una identificació i treure DNI i passaport!!
Sembla mentida que una mica de neu pugui canviar tant un estat d’ànim però realment com diuen els de Gran Hermano: ‘Aquí todo se magnifica’, encara que la neu poc a poc es vagi convertint en ventisca i jo sense els meus esquís (que no tinc) :P
I ara a esperar, que avui arriba l’altre noi de la meva facultat i espero que tot millori quen siguem dues persones apurades en lloc d’una jeje
Espero que estigueu tots molt bé i a veure si deixeu més comentaris i em feu saber com van les coses tan i tan lluny.
I de regal una foto de Rockefeller Center amb la gent patinant:
Jo encara no ho he provat, perquè si no ja tindria els meus primers blaus newyorkins, però prometo aquí davant de tota la ciber-comunitat (sé que este nombre te gusta, Alvarito) que no marxaré de NY sense haver caigut a Rockefeller Center. Evidentment, si pot ser acompanyat millor, o sigui que ja sabeu… Estic esperant companys de patinatge!!
5 comentaris:
Como incitas al comentario Joan! No era precisamenete esto lo que no me gustaba, pero se parece.
Ya vas poniendo más fotos, bieeeeen, pero ahora te pido un poco más, y es que nos demuestres a todos que estas en NYC, porque parecen fotos sacadas del google, jajaja. Asi que ha hacerte una foto con alguna cosa típica de allí (aceptamos una "american's churri" como cosa típica de allí).
Por aquí todo como siempre en primeras semanas de cuatri. Mañana jueves a Nick, ya ves que todo sigue igual :P.
Joan!!!! ánimate un poco chico, que sólo por la experiencia ya merece la pena, aunque sea muy dura. Y si pronto llega tu compañero todo será más fácil porque estarás en compañía (mal de muchos, consuelo de tontos, jeje).
Mi mejor amigo se va a NYC en Marzo, si necesitas algo de Spain mándame un mail y te lo mando con él.
Un besito muy fuerte y no te olvides de....Barcelona!!!!tachin tachin tachin
joaaaaan!! doncs què vols q te digui... a mi me costaria igual o més... però quan vingui aquest teu company ja veuràs com ho veuràs diferent... xq a més a més, si viu a un altre lloc coneixerà més gent que te presentarà i tot fet!! sí home sí... i si no de mentre pots anar fent com els erasmus: "hola, yo no entiendo mucho, pero que desis?" i se fiquen a les converses amb un somriure que és impossible creure que són maleducats!! espero que el pròxim post sigui més positiu (i sincer, ehh! res de colar-nos-la) bona nit catalana!!
PD: demà començo el practicum, ja te diré! :)
joan!! no et vull veure així de pessimista a nyc!! no saps la sort que tens d'estar allà i el que donaríem molts per estar al teu lloc; així que disfruta, passeja, coneix la ciutat i segur que en algun racó, amb el teu desparpajo, coneixes algú que et salva de la teva "soledat"...
des d'aquí et trobem a faltar, xo gràcies a aquet blog et sentim més a prop...
muaaaaaaaaa
cuida't molt i no mengis tantes fajitas!!! jajaja
Com que sincer???
Si no he dit pas cap mentida!! Realment estava molt trist fins que he vist la neu i m'he animat una mica. Ara, quan ha deixat de nevar de forma maca i s'ha posat a ploure, ja no tant jeje
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva empremta, comenta aquesta entrada!