Academy Awards night

Avui ha sigut nit d’Oscars, amb acompanyament típicament americà: Dues bosses enormes de ‘tortillas’ i Doritos amb sabor a pizza, salsa per sucar amb un sabor dubtós, nuggets fets al microones i hot dogs… Vamos, l’essència de la dieta mediterrània!!

Després del dia d’ahir carregat d’emocions ha anat bé una mica de relax davant de la tele mirant com Hugh Jackman feia l’espectacle, com la nostra Penélope Cruz guanyava l'Oscar o com ‘Slumdog Millionaire’ s’enduia cap a l’Índia totes les estatuetes que deixen facturar a l’avió. Crec que una mica més i s’enduen a la Sofia Loren, que cada vegada sembla més una estatueta dels Oscar, és a dir, està groga, inexpressiva i es mou més aviat poc. Només li falta l’espasa, però sempre es pot solucionar deixant-se crèixer una mica les ungles… L’únic que la diferencia de l’estatueta és aquella mata de pèl que té, que jo crec que li haurien de fer pagar més impostos, ja que la laca que porta és responsable de com a mínim el 70% del forat de la capa d’ozó!

I després d’aquestes hòsties gratuïtes a la senyora Loren, em toca explicar que ja tinc pis. Definitivament ahir vaig pagar una reserva per què no continuessin ensenyant l’habitació i demà (per tots vosaltres ja avui) toca pagar 3 mesos per entrar a viure. La zona sembla que està bé i tinc un supermercat enorme just a la cantonada, i fins i tot venen fruita i verdura sense envasar!! Trobar això aquí a NY és un autèntic luxe. No sé si a Alabama o a Ohio seria tan especial, però aquí realment em va sorprendre això.

L’habitació és realment molt molt gran amb un llit que jo diria que no és de matrimoni, si no de divorci, és a dir, en el moment que la parella ja no es parla i es posen a dormir un a cada punta del matalàs evitant tocar-se… L’única pega és que no hi ha internet WiFi (guai-fai), però una vegada més la crisi és la meva aliada. Hi ha una botiga d’electrodomèstics aquí a NY que ha fet fallida i han de treure’s de damunt tot el gènere que puguin i l’estan deixant gairebé a meitat de preu o menys. Crec que demà m’hi passaré per investigar els iPod, iPhones i qualsevol cosa que comenci amb ‘i’ minúscula… Demà passat tocarà anar a IKEA (aiquia) i comprar quatre coses essencials en tot nou pis, léase llençols, tovalloles i potser tauleta de nit jeje

Deia el del dia carregat d’emocions perquè això de definitivament decidir que ja tens pis et treu un pes de sobre però te’n posa un altre de més gran, perquè estàs firmant un compromís conforme t’hi estaràs un cert temps, el mantindràs net, ja no tens excusa per no cuinar, ja que el frigorífic i els fogons són teus…

Però després de pagar el dipòsit, vam anar a veure la Blair com improvisava en un bar. Era com una mena de ‘Club de la comèdia’, però per grups, i anaven enllaçant històries entre elles sense cap mena de sentit i tal com els anaven sortint.

Després vaig descobrir que la gent de Brooklyn tenen els veïns més pacients del món mundial i part de l’estranger. Com es pot explicar si no que acabéssim a l’apartament d’uns nois que no coneixíem gaire fins a les 5 de la matinada bevent cervesa, amb la música a tope i la gent pegant ‘berridos’ a tort i a dret? Una casa, la veritat sigui dita, on no em faria res haver trobat una habitació: Bany gran, cuina més que acceptable, habitacions molt grans i, el més important, una pantalla plana enorme al menjador, amb Xbox, Wii i PS3!

Quan em vaig adonar que en aquell pis no cridarien als Mossos per soroll ja em vaig relaxar i va ser una bona festa. I res més, que demà m’he de despertar aviat per anar a ‘desvalijar’ Circuit City!!

PD: Gran cançó amb un començament que us sonarà una mica, però aquí a NY és tot un èxit:

Live Your Life