Benvinguts a aquest nou experiment, que no sé quant durarà...
La primera vegada que actualitzo em trobo assegut en una cadira en una mena de recepció del Department of Electrical Engineering de la Polytechnic University i un munt de gent passant per davant, parlant idiomes estranys... Perquè crec que aquí el més americà que hi ha (o com a mínim més occidental) sóc jo!! Pel primer blog suposo que és de rigor començar explicant el viatge... Doncs som-hi!!
Dilluns 9/2/2009, 2145 zulú: Arribo a la parada de Jaume I ("palito") per trobar-me amb l'Alvarito i la Sofia que m'estan esperant per anar a sopar, poc després arriba Lorien i la seva motxilla i moooooolt després Manolito. És un sopar especial, perquè és l'últim àpat a Espanya abans d'embarcar-me cap a la meva nova aventura novaiorquesa. El lloc triat? Doncs un indi, però que el menjar que feien el fa ma mare igual, par tant lli he de comentar que és una crack fent menjar indi (léase estofat de vedella i calamars farcits).
Acaba el sopar, les cerveses i les picades típiques de quan tenim l'aranesa a prop i anem a fer un cocktail, així com la gent guai... Se'ns uneixen Jaume, Andrés i Maria perquè allà on hi hagi alcohol... La nit es va allargant poc a poc, després dels cocktails vénen mojitos... I al final arribar a casa a les 3 de la matinada, ja no val la pena dormir, doncs encara no s'ha acabat de buidar l'habitació. Tota la nit parlant pel Messenger i fent caixes i bosses diverses.
Són les 7, la Maria ve cap a casa per venir a l'aeroport a acomiadar-se, pugem al cotxe i enfilem cap al Prat. Els pares i padrina ja esperen allà per esmorzar plegats. Les maletes es facturen, pesen 12 kg més del permès!! Però la noia del check-in es porta bé i diu que només passen 10 kg i només cal pagar la meitat del sobrepès. Esmorzar llarg, tensió a l'ambient i arriba el moment d'entrar cap al control de seguretat, abraçades, ulls molls, però aconsegueixo pujar sense plorar gaire que, sent jo, és un gran pas!!
Un cop dins de l'aeroport em fan treure tots els aparells electrònics de les motxilles (tingueu-ho en compte quan vingueu) i passar raigs X... Embarcar i sortir direcció Dublín. Un vol bastant agradable, amb companys bastant pesats, però em poso a dormir :P
Un cop a Dublín, compro una horeta de connexió WiFi i puc començar a informar a tothom de com està anant el viatge, dinar i cap a embarcar un altre cop: La porta d'accés a l'avió està a l'altra punta de món!!!
Nou avió, mateixa companyia, hostesses similars, però al cap de poc descobriré que no seran les meves millors amigues jeje
L'avió va mig buit i puc deixar la meva motxilla al seient del costat i em preparo per veure la tele, que funciona fatal, només es veuen ratlles i se sent molt fluixet, però és el que hi ha. Sense bateria al portàtil ja no puc aspirar a res més que a les sèries velles i vídeos musicals de l'avió o al Harry Potter que porto a la motxilla... Les hostesses comencen sent molt amables, ens porten un refresc, amb 'pretzels' i tot. Comença 'Samantha Who?' primer episodi, ja l'he vist i així puc entendre millor de què va perquè, entre que no es veu bé, no se sent bé i parlen súper ràpid...
El temps va passant i ens anuncia el capità que arribarem una horeta abans del que estava previst perquè portem vent de cua (crec que diu això). A les teles comença High School Musical 3 i em disposo a veure-la, però m'adormo. Just en el millor moment del son, arriba l'hostessa amb el dinar i pega un cop a la taula del costat que em fa pegar un bot.
'Chicken or beef?' 'Beef, please' i dino. La son torna a arribar poquet a poquet, però un nou cop a la taula del costat: 'Coffee or tea?' 'Coffee, please... thank you'
Per tercera vegada m'adormo després d'una estona veient una sèrie estranya, mig documental, mig reportatge de moda, mig ficció... sí, 1,5 sèries ;)
I oi que no endevineu què passa en el millor moment del somni? Evidentment, el berenar!! 'Coffee or tea?' 'Coffee, please... thank you'.
Desisteixo d'adormir-me més i des d'aquell moment ja no passen més hostesses...
I crec que ja n'hi ha prou per avui, que estic aquí al mig de la facultat i la gent em mira estrany perquè es pensen que estic treballant i tot!!
TO BE CONTINUED...
In following episodes: Landing in NY, illegal taxis, lots of stairs and... a muffin!!
La primera vegada que actualitzo em trobo assegut en una cadira en una mena de recepció del Department of Electrical Engineering de la Polytechnic University i un munt de gent passant per davant, parlant idiomes estranys... Perquè crec que aquí el més americà que hi ha (o com a mínim més occidental) sóc jo!! Pel primer blog suposo que és de rigor començar explicant el viatge... Doncs som-hi!!
Dilluns 9/2/2009, 2145 zulú: Arribo a la parada de Jaume I ("palito") per trobar-me amb l'Alvarito i la Sofia que m'estan esperant per anar a sopar, poc després arriba Lorien i la seva motxilla i moooooolt després Manolito. És un sopar especial, perquè és l'últim àpat a Espanya abans d'embarcar-me cap a la meva nova aventura novaiorquesa. El lloc triat? Doncs un indi, però que el menjar que feien el fa ma mare igual, par tant lli he de comentar que és una crack fent menjar indi (léase estofat de vedella i calamars farcits).
Acaba el sopar, les cerveses i les picades típiques de quan tenim l'aranesa a prop i anem a fer un cocktail, així com la gent guai... Se'ns uneixen Jaume, Andrés i Maria perquè allà on hi hagi alcohol... La nit es va allargant poc a poc, després dels cocktails vénen mojitos... I al final arribar a casa a les 3 de la matinada, ja no val la pena dormir, doncs encara no s'ha acabat de buidar l'habitació. Tota la nit parlant pel Messenger i fent caixes i bosses diverses.
Són les 7, la Maria ve cap a casa per venir a l'aeroport a acomiadar-se, pugem al cotxe i enfilem cap al Prat. Els pares i padrina ja esperen allà per esmorzar plegats. Les maletes es facturen, pesen 12 kg més del permès!! Però la noia del check-in es porta bé i diu que només passen 10 kg i només cal pagar la meitat del sobrepès. Esmorzar llarg, tensió a l'ambient i arriba el moment d'entrar cap al control de seguretat, abraçades, ulls molls, però aconsegueixo pujar sense plorar gaire que, sent jo, és un gran pas!!
Un cop dins de l'aeroport em fan treure tots els aparells electrònics de les motxilles (tingueu-ho en compte quan vingueu) i passar raigs X... Embarcar i sortir direcció Dublín. Un vol bastant agradable, amb companys bastant pesats, però em poso a dormir :P
Un cop a Dublín, compro una horeta de connexió WiFi i puc començar a informar a tothom de com està anant el viatge, dinar i cap a embarcar un altre cop: La porta d'accés a l'avió està a l'altra punta de món!!!
Nou avió, mateixa companyia, hostesses similars, però al cap de poc descobriré que no seran les meves millors amigues jeje
L'avió va mig buit i puc deixar la meva motxilla al seient del costat i em preparo per veure la tele, que funciona fatal, només es veuen ratlles i se sent molt fluixet, però és el que hi ha. Sense bateria al portàtil ja no puc aspirar a res més que a les sèries velles i vídeos musicals de l'avió o al Harry Potter que porto a la motxilla... Les hostesses comencen sent molt amables, ens porten un refresc, amb 'pretzels' i tot. Comença 'Samantha Who?' primer episodi, ja l'he vist i així puc entendre millor de què va perquè, entre que no es veu bé, no se sent bé i parlen súper ràpid...
El temps va passant i ens anuncia el capità que arribarem una horeta abans del que estava previst perquè portem vent de cua (crec que diu això). A les teles comença High School Musical 3 i em disposo a veure-la, però m'adormo. Just en el millor moment del son, arriba l'hostessa amb el dinar i pega un cop a la taula del costat que em fa pegar un bot.
'Chicken or beef?' 'Beef, please' i dino. La son torna a arribar poquet a poquet, però un nou cop a la taula del costat: 'Coffee or tea?' 'Coffee, please... thank you'
Per tercera vegada m'adormo després d'una estona veient una sèrie estranya, mig documental, mig reportatge de moda, mig ficció... sí, 1,5 sèries ;)
I oi que no endevineu què passa en el millor moment del somni? Evidentment, el berenar!! 'Coffee or tea?' 'Coffee, please... thank you'.
Desisteixo d'adormir-me més i des d'aquell moment ja no passen més hostesses...
I crec que ja n'hi ha prou per avui, que estic aquí al mig de la facultat i la gent em mira estrany perquè es pensen que estic treballant i tot!!
TO BE CONTINUED...
In following episodes: Landing in NY, illegal taxis, lots of stairs and... a muffin!!
Entrades
6 comentaris:
Ja estic desitjant llegir sa segona part!!! :D
Bueno bueno!
A escribir aventuritas americanas en el blog, y tambien queremos ver fotos de vez en cuando eh!
Alvaro
m'ha encantat!! crec que em viciaré a les parts següents(saps que em costa poc...)!! espero que també actualitzis el fotoloG!! un petonet ben gran!!
coffee please... xDDDD
Jejeje!
Aleeee, però volem saber coses de la gran mansana!! Que al cap i a la fi els viatges d'avió son casi sempre el mateix!! ;)
Espero que tot vagi bé i explica si tens casa, on dorms, si ja has passat per la uni a fer algo de profit, com es la gent, etc etc.
Per cerrt, m'he fet sgeuidora teva XD
petonsss
EHHH!!!! M'heu fet cas tots dos! Així, entre les melancolies íntimes de la Judit i les irones sutils d'en Joan estic ben servida ;)
Jaume palitooo!!! Va estar bé el dilluns,la última última despedida...
Ostres si q va ser intens el viatge amb les hostesses tan maaaajes jeje!
Em vas fer perdi dsd Dublin no??
Wenu Joanet, esperant amb ansies noticies teves!
Cuidat!!!
PD: Jo men vai a Saragossa el finde a liar-la parda un ratO! Aprofita i mira SLQH jeje
muaaaa
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva empremta, comenta aquesta entrada!