Keep going

Aprofito un altre moment de robatori d'Internet inalàmbrica per continuar la història. On ens havíem quedat? Ah sí, que l'avió estava aterrant, però abans d'això he recordat que no havia comentat una cosa molt curiosa de les hostesses... A mi no paraven de despertar-me, però hi havia una noia a la fila del mig de l'avió que només va fer que arribar, es va tapar amb la jaqueta, caputxa i una bufanda a la cara i va dormir gairebé tot el viatge sense que ningú li digués res!!! De tant en tant es despertava i veia que la gent havia menjat el dinar, o el berenar i el demanava... Vaig pensar 'Vaja crack!'

I una altra cosa curiosa d'aquesta noia és que va passar com a Ugly Betty (que també en van posar un capítol). Va pujar a l'avió amb unes ulleres enormes, així mig tapada, amb la caputxa i tal... I la veritat és que no semblava molt atractiva. Però va ser aterrar a NY, treure's les ulleres, la caputxa i descobrir que era guapíssima, allò que no ens creiem en els serials, realment passa!

I ara tornem al punt de començament del capítol: Arribada a JFK Airport.

Després de tantes hores assegut en un avió (petit, per què negar-ho) se’m fa estrany això de caminar per un passadís estret carregat amb la motxilla, el portátil… Però aviat me n’adono que precisament ràpid no anirem per entrar als EEUU. Arribo i hi ha una cua llarguíssima de gent esperant que un amable policía els revisi els qüestionaris que hem hagut d’omplir a l’avió amb preguntes tan interessants com si has sigut alguna vegada prostitut/a, si has segrestat algún nen americà o si portes cargols a la maleta. Després d’un temps indeterminat de cua (vaig tan carregat que no em veig el rellotge) arribo al senyor que controla les cues i et dirigeix a la finestreta adequada. Li explico que tinc un visat J-1, em mira els papers i em diu que no són els correctes, o sigui que he de tornar a l’entrada, omplir els que toquen i tornar a la cua!!

Afortunadament, ara la cua és molt més curta i el senyor dirigidor m’envia a la finestreta que està més lluny (quina sort), encara que ja va bé, la senyoreta policia és prou maja ;) Em va omplint papers mentre a la cabina del seu costat hi ha un 'catxondeo' increïble, una altra senyoreta policia ensenya a altres regals de boda que li han fet (bastant horribles tots, la veritat).


Commercial break:

Ara mateix a la ràdio estan anunciant un aparell per despistar els radars policials, 'y si no queda satisfecho le pagamos las multas…' seria l’equivalent en espanyol!! Ja m’ha estranyat que quan començava l’anunci diguessin que depenent de quins estats aquest anunci era il·legal, però flipa!!

Back with our regular programation:


Una vegada passat aquest control, arribo a la cinta per on surten les maletes de l'avió. Evidentment, està plena i he d'anar al final de tot. Veig baixar rodolant la maleta que amb tant de carinyo m'havia preparat, però clar, toca esperar que arribi. Observo l'aeroport mentrestant... Hi ha policies per tot arreu, no menjant dònuts, però poc els falta per ser el jefe Wiggum, una mica de maquillatge groc i... tachán!!


I ja m'he liat una altra vegada! Pròxim episodi: Illegal taxis, 'no elevator, sorry'