Les escales van bé per fer el cul dur

Doncs bé, una vegada arribat al JFK, em disposo a sortir de la zona d'inspecció i em fan tornar a treure els papers que ja havia desat. Els ensenyo amb por que m'obrin les maletes i comencin a treure coses amb la conseqüència que aquestes maletes ja no es podran tornar a tancar...

És curiós com les mateixes coses, només una mica remenades, ja no caben als mateixos llocs que abans. Un exemple molt clar el tenim quan marxem de vacances i el pare comença a carregar el maleter del cotxe. Als 3,7 minuts desisteix, amb la meitat de les bosses fora perquè no hi caben. 'No hi caben??', se sent una veu que crida per darrera i apareix la mare amb un 'Aparta, que tu no en saps'. Va treient tot el que ja estava al maleter i comença l''operació Tetris', també anomenada com 'La multiplicació de l'espai contingut en un contenidor tancat'. El nom és evident què significa, ja que la mare aconseguirà posar totes les bosses, el periquito, el matalàs inflable (inflat!) i si cal la sogra també!!

Jo anava fent aquesta reflexió i no em vaig adonar que no em demanaven que obrís les maletes, era lliure! Podia entrar als Estats Units tranquil·lament! Anava tan content que em va venir un senyor i em diu: 'Taxi?', i jo: 'Yes, thank you' MALAMENT!! Nens i nenes, no heu de dir mai que sí a un senyor que us trobeu en passadís, encara que us estigui oferint el que necessiteu en aquest moment i creieu que tothom és bona persona!! Aquest simpàtic senyor resulta que portava un dels anomenats 'gipsy cabs' (paraula que he après avui), és a dir taxis il·legals que simplement serveixen per treure la pasta a turistes incauts o gent massa confiada (léase jo). Vaig començar a sospitar quan li vaig haver de repetir 3 vegades on anava i no sabia quin carrer era, però en aquell moment les meves maletes ja estaven al maleter del Chevrolet blanc i ja era massa tard per tornar enrere.

Durant el viatge no va parar de parlar per telèfon amb vés a saber qui que li anava indicant per on havia d'anar. (Evidentment jo no sé àrab, però si sentia que anava repetint els carrers per on passàvem... No crec que anés informant al seu supervisor el recorregut que feia).

Finalment arribem a l'alberg i arriba el moment de pagar. En aquells moments ja estava patint perquè pensava que si no li pagava, vés a saber què passaria!! Al final em va cobrar $90, quan normalment m'hauria d'haver cobrat uns $65 - $70, o sigui que tampoc em puc sentir tan malament.

Entrada a l'alberg i m'atèn una noia molt simpàtica, que em veu bastant apurat, carregat amb les maletes (recordem del 1r post que portava un sobrepès important) i se'm mira bastant divertida des del taulell. Li explico que tinc una reserva per telèfon i una altra per mail, però que en volia anul·lar, evidentment, una de les dues. Mira el registre i em diu que si prefereixo que em registri com a Mrs. Gelonch o com a Mr. Delonch, ja que són els dos noms que troba apuntats. Li dic que la opció correcta és un remix de les dues i em dóna una habitació al 4t pis.

Començo a buscar per la recepció l'entrada a l'ascensor mentre la noia atèn a uns altres clients. Al cap d'una estona desisteixo i li pregunto on està l'ascensor i em contesta que no n'hi ha!! En aquell moment començo a suar, veient que hauré de pujar a peu 4 pisos dues maletes, motxilla i portàtil. La noia suposo que em devia veure l'ensurt a la cara i em diu que si vull em pot donar una habitació al 3r pis. Bé, no és molt, pero menos da una piedra, que diuen... Jo tot feliç li dic que pujo a deixar portàtil i motxilla i baixo a buscar les bosses grans. Pujo 3 pisos i veig que just davant de l'habitació assignada hi ha un cartell on posa 'Women's bathroom'. Començo a buscar el d'homes i no n'hi ha. I jo pensant: 'America is different, aquí només van al lavabo les dones, els homes pixen des de la finestra i es renten a lengüetazos, com els gats'.

Torno a baixar cap a baix a recepció (3 pisos més) per preguntar què passa. I em diu somrient que els lavabos d'homes són a la planta 2 i 4. Per tant, em torna a donar la clau de l'habitació del 4t pis i torno a pujar a deixar motxilla i portàtil a l'habitació que està més lluny de totes a la punta del passadís, a l'altre cap de món, al costat de la sortida d'emergència. Després de 4+4+4+4 pisos més, ja tinc totes les maletes a l'habitació. Tinc gana, però ja no torno a baixar i em quedo adormit. Demà serà un altre dia, que després d'un viatge de 13 hores, 30 pisos són molts...