Aquest cartell tan amistós era el que presidia totes les portes que es trobaven dins d’un establiment de KFC. Segur que els empleats/des ja estaven fins a les alitas de pollo que la gent els demanés per anar al lavabo i van decidir tallar-ho d’arrel.
Si comento això, podeu suposar que és perquè un dia vam anar a sopar a aquest glamurós restaurant tan típicament americà. Crec que hauré d’estar molt desesperat i/o famolenc per tornar a anar aquesta cadena de menjar ràpid…
Quant a la resta de les coses americanes que havia de fer aquí, doncs encara no estic anant al laboratori (diga-li laboratori, diga-li cova amb un parell de fluoresecnts i sense finestres ni res, és una habitació amb un ordinador, inductors enormes vells, un microones segurament espatllat…), però ara ja tinc feina per fer a casa: llegir mil milions de pàgines en PDF que m’haurien d’ajudar a entendre com s’ha de fer la programació del DSP.
Accommodation
Ja em trobo al meu nou pis gaudint del llit de dues places i mitja (com a mínim), amb uns llençols de quadres blaus i verds super-fashions… Aquests llençols van sortir del lloc menys pensat aquí a Estats Units. Bé, el menys pensat potser tampoc, perquè ja l’havia comentat al post anterior: IKEA!!És bàsicament el mateix que a Barcelona, però amb etiquetes també en anglès (totes estaven en espanyol also). I com a l’IKEA de Barcelona vas a comprar uns llençols i una tovallola i tornes amb una tauleta de nit, una paperera, dos coixins, uns llençols, dues tovalloles, un calçador-rascador d’esquena, draps de cuina, alfombreta per sortir de la dutxa… Però tot ben mono i amb noms impronunciables.
Avui ha tocat un altre dia de compres però bastant més productiu. Per fi ja tinc el sofà a l’habitació, amb un futon bastant confortable. Hem anat a casa d’un senyor de Perpinyà que marxava cap a Suècia i es venia els mobles. En principi, només volíem els dos futons que venia, però hem acabat dinant amb ell i catant una gran quantitat de vins francesos ben bons. I ara un petit exercici de càlcul: Quant creieu que em pot haver costat un sofà amb futon, funda de sofà (com un llençol), dos coixins, una llum de peu així com retro, una ampolla de vodka rus, una altra de vodka suec, una de rom, una de tequila, una de whisky i unes quantes de bon vi; a més d’un joc complet de coberts, moltes copes, vasos de xarrup i tasses? S’accepten apostes. Es pot donar el resultat tant en euros com dòlars, aplicant una conversió de 1 € = 1,2 $.
El senyor aquest s’ha portat molt bé i justament acabava de llogar una furgoneta per traslladar coses i ens ho ha portat tot fins a casa… PERFECT!
Social life
La xarxa social aquesta del ‘couch surfing’ cotinua donant els seus fruits i dijous vam quedar amb una tal Nora per prendre una copa. Una noia molt simpàtica que ens va portar a un local de música en viu i després vam anar al seu apartament amb unes Bud que havíem comprat de camí. Vam parlar de moltes coses i va ser definitivament una nit molt interessant. Sempre va bé conèixer una repostera amb un forat als pantalons suficientment gran com per mostrar una natja sencera jeje
I ja teniu notícies fresques, continuaré mirant ‘The two towers’ des del meu nou sofà a la tele que tinc a l’habitació, mentre el ventilador del sostre intenta baixar una mica la temperatura de la calefacció que sembla que tingui la caldera al bell mig de l’infern!!
2 comentaris:
ei joan!!! ja tenia ganes de llegir blog!! jajaja cada dia em fas més enveja... les coses t'estan sortint rodones!! a la que agafis el ritme no pararàs de fer coses... ah, encara no m'has explicat exactament el q és el "coach surfing" aquest; xo pel que veig funciona a la perfecció... i si a sobre veus natges... què més vols?
aposta: 50-60 euros tot plegat? jo sóc molt dolenta en números ja ho saps...
un petó diable!
75€!!!! xD
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva empremta, comenta aquesta entrada!