dissabte, 21 de febrer del 2009

Manhattan Nights

Ahir va ser el primer dia que vaig descobrir la nit novaiorquesa. Després d’un itinerari mirant pisos per tot el que vindria a ser Brooklyn i perdre’m per anar de pis a pis, vaig arribar a “casa” molt tard (8 i pico) i no vaig tenir temps de sopar, ja que havia quedat amb el Julià per anar a la festa d’aniversari d’una amiga de la noia al sofà de la qual està dormint (sí, una mica liat no?)

DSCN1878

Total, que de camí cap allà vaig fer el que fan els americans abans de sortir de festa… Comprar un 6-pack de Budweiser!! Realment en aquell moment em vaig sentir integrat dins de la cultura, si no hi ha res que unes bones cerveses no puguin solucionar… ;)

Com que em van veure cara d’afamat, em van fer un entrepà de truita per sopar i vam començar amb les cerveses. La Blair (així es diu la noia) és súper-maja i en 5 minuts ja semblava que ens coneguéssim de tota la vida. És una noia que ve de Texas (com el Bush) i està pendent que li arribi el carnet de conduir per dedicar-se (atenció!) a ser mecànica de cotxes!! I no, no és la típica camionera que us podeu imaginar, si no que és una noia molt maja, simpàtica i no està gens malament…

DSCN1877De camí cap a Manhattan vam posar en pràctica el que tantes vegades s’ha vist a les pel·lícules de beure d’ampolles que es troben dins de bosses opaques… Encara que la Blair ens va aclarir que per molt que les ampolles es trobessin dins de la bossa, no era molt legal beure al metro… Però tinc proves que demostren que ella mateixa se saltava les lleis jiji

Arribats a la discoteca Cielo ens vam adonar que era un lloc de postín (para los de la LOGSE: pijo) quan per entrar vam haver de passar com 2 controls de seguretat. Primer et demanaven una identificació per demostrar que tenies més de 21 anys i et donaven un tiquet. Un cop passada aquesta porta, et trobaves un segurata i una segurata que et feien buidar les butxaques i et registraven de dalt a baix. Mira, és una bona forma que si no aconsegueixes lligar a dins de la disco no puguis dir que no t’han refregat jeje. Després d’això havies de donar el tiquet que t’havia donat l’amable senyor de l’entrada a una altra senyora que quan el tenia li deia a un altre segurata que podies entrar. I aquest mateix senyor et “recomanava fermament” que anessis a deixar la jaqueta al guardarroba, on et clavaven $3 per peça de roba.

Com suposo que ja heu deduït era un lloc bastant bastant exclusiu i hi havia gent molt mudada bevent copes de xampany i begudes en copes altes de Martini… La foto del començament del post correspon al sostre de susodicha sala, i podeu veure la il·luminació mega-fashion que ens acompanyava mentre sonava música techno.

Quan vam veure que hi havia com tauletes amb cartes i com a bons catalans vam anar a xafardejar els preus, però quan vam veure que eren només preus d’ampolles ($350 per una ampolla d’Absolut i barbaritats d’aquest tipus…) vam decidir que havíem d’anar a un altre lloc. Però clar, què et pots esperar d’un lloc que es troba just davant del famós restaurant Pastis de NY? (Diuen que surt molt a Sexo en NY)

Per tant, la Blair es va acomiadar de la seva amiga (la de l’aniversari) i ens en vam anar a un bar per allà a prop a fer unes cerveses (de llauna :P). El canvi va ser brutal, un local petitet, una mica fosc i amb música interessant, amb les llaunes de cervesa americana a $2. Després de la 3a llauna, o sigui amb aproximadament un litre i mig dDSCN1884e cervesa al cos, un tio que teníem davant va cridar a la Blair per dir-li que li agradaven molt les seves mitges i que volia interrogar-la. Ella va accedir i no sé molt bé com va anar la cosa, però vam acabar al pis d’aquest senyor fent margaritas… La foto que ho prova és aquesta, dins del lavabo del senyor Dan.

També hi havia una californiana que no parava de fer-li miradetes al Julià, però la cervesa li va fer una mala passada i no va reaccionar gaire. Total, que demà ens ha invitat a una barbacoa a casa seva, però no sé si hi anirem, perquè si no ens porta la Blair no crec que hi sapiguem arribar… I crec que ella no hi pot anar.

Resumint, chico se pierde por NY, llega tarde a casa, se va a cenar a casa ajena y conoce a chica, chica lleva a chico de fiesta a lugar pijo porque es la fiesta de cumpleaños de amiga de chica, chica se despide de su amiga y lleva a chicos a bar, chicos y chica beben y charlan y conocen señor y chica2; chicos, chica, señor y chica2 van a tomar margaritas a casa de señor y señor invita a chicos y chica a barbacoa el domingo. La típica història d’un divendres a la nit!!

3 comentaris:

Álvaro ha dit...

Bueno bueno!!! Ya veo que te vas integrando cada vez mas en la vida de NY, y sobretodo en su noche!! Si es cuestion que vaya pasando un poco el tiempo homeee y te vayas adaptando al sitio, que hace 4 dias que has llegao!

Y la noche ya vas conociendotela tambien eh pillin ;). Sigue asi, que para cuando vayamos, nos llevaras ha hacer turismo nocturno!!

Un abrazo Joan!

Anònim ha dit...

Me alegro mucho que haya mejorado tu ánimo, porque sólo hay que leer el post para que uno se de cuenta que el tono ha cambiado bastante.
Ahora a seguir descubriendo NYC, su noche y también su día, jejeje.

Un besito enormus.

Publica un comentari a l'entrada

Deixa la teva empremta, comenta aquesta entrada!

 
Tornar al principi