Torna a nevar…

Volia deixar més temps el post anterior perquè la gent pogués continuar les seves apostes sobre el valor de l’escaparate final (com a ‘El precio justo’), però després de què el dimarts estiguéssim a 14 ºC i amb una calor horrible dins de la meva sauna-habitació, avui torna a nevar!!

El meu ordinador m’avisa d’aquest fet des de l’escriptori i ha de mirar per la finestra per veure que realment és veritat, ja que ara mateix s’està ben calentó a l’habitació…

Des de primera hora del matí que va caient la neu discretament a estones, encara que ara ja li dóna amb més força, tant que ja ha agafat i es comencen a veure els primers gruixos de neu, tal com es pot apreciar a les següents instantànies:

 

 

 

 

 

 

 

 

Estan una mica borroses perquè la finestra té mosquitera i no he descobert com treure-la :P

Després d’estrenar ahir el meu nou sofà, amb funda, coixins i làmpada a joc (sí, sí, làmpada, mireu-ho al diccionari…) per veure Saturday Night Live amb Neil Patrick Harris (Barney Stinson a ‘Cómo conocí a vuestra madre’) avui tocava despertar-se tard perquè era diumenge i és tradició…

Quan m’he dutxat i he anat cap a la cuina m’he adonat que tenia els fogons nous instal·lats, la qual cosa implica que ja puc començar a cuinar a casa i m’he de començar a barallar per buscar les millors ofertes en varitas de merluza o salsa de bistec per NY per tal d’omplir la nevera, que està la pobra que fa pena de veure… Després de sopar queda dins mig pebrot vermell, 2 xampinyons, 3 o 4 pebrots verds que piquen com un dimoni, una ampolla de llet estranya, una taronjada que no és ni suc ni refresc i una garrafa d’aigua. Crec que demà toca anar de compres al super i buscar les ofertes, que aquí solen ser en paquets familiars d’alitas de pollo super-picantes amb salsa de soja i patates fregides per acompanyar amb mantega desfeta per damunt i sirope de caramelo, o alguna cosa semblant…

De moment ja he anat al 99c, una mena de botigues de xinos de les d’Espanya, però aquí regentades per sudamericans i indis, que els xinos ja tenen totes les altres… M’he comprat uns penjadors de roba, que ja era hora, anava tot el dia amb els pantalons plegats amunt i avall, estava per posar un tenderete i posar-me a vendre’ls, tan ben plegadets que estaven ells…

I per fi ha arribat el moment que sé que tots estàveu esperant delerosos, frisosos i més paraules que acabin en ‘-osos’ i signifiquin amb ànsia, com per exemple, ansiosos. Un, dos, tres, responda otra vez: Ansiosos!

Demà aniré cap al laboratori, a tancar-me a la cova que ens han habilitat com a lloc de treball, on per no haver-hi no hi ha ni cadires, i ja no parlem ni d’un ordinador per cadascun, quins gastos més superflus…

PD: Encara que no surti en aquest post, podeu continuar intentant posar valor a tot el paquet que es comentava anteriorment, intentant esbrinar els seu valor de mercat…