Laundry

Després d’un mes aquí ja anava sent hora de rentar la roba, que una vegada els calçotets ja s’han utilitzat 4 vegades (al dret, al revés, per davant i per darrere…) ja no és la mateixa sensació de comoditat.

La veritat és que em feia una mica de cosa així d’anar a una laundromat a rentar la roba. No sé, era la primera vegada que rentava, eixugava i plegava les meves intimitats davant de tanta gent, exceptuant les màquines de la resi, que realment el que feien no es podia considerar rentar, sinó més aviat remenar la roba i mullar-la.

He descobert que no era tan difícil com semblava i això m’ha tranquil·litzat bastant. Que les rentadores només tinguin 4 programes i tan ben indicats com els del lloc on he anat m’ha semblat la millor forma d’incitar-me a canviar de roba més sovint i combinar millor ;)

El món de les bugaderies és ben especial, ja que t’hi pots trobar de tot. Per exemple, durant les dues hores que he estat allí (suma del temps de rentar la roba, assecar-la, plegar-la i desar-la) he tingut temps de veure un programa de la tele que no entenia gaire bé. Crec que era una cosa que va intentar presentar fa temps el Sobera, però millor. Era com una mena d’’Alta Tensión’ (allò del Constantino Romero i més tard Luis Larrodera), però diferent. En fi, típic concurs de preguntes, on un dels participants era un cura, i anava amb alçacoll (paraula consultada l’Enciclopèdia Catalana) i tot!! Bé, després ha començat ‘The Wheel of Fortune’, vamos ‘La ruleta de la fortuna/suerte’ de tota la vida…

Però deixant a part el món televisiu, se m’ha aseegut al costat un xicot i em pregunta que quin tipus de llibre estava llegint. Li he dit que era una novel·la i que estava en espanyol, perquè jo era espanyol. El noi s’ha sorprès i m’ha preguntat si era totalment (fullblood) espanyol. Jo ja veia per on anava i li he dit que sí, que era espanyol, però d’Espanya. I em diu: ‘D’Europa?’ I jo: ‘Clar, sí, d’Espanya d’Europa’. I m’ha començat a explicar que ell era d’Holanda, que els seus pares havien emigrat… Tot això mentre es liava tranquil·lament una cigarreta d’aquelles que fan riure. Jo no he pogut evitar fer-li el comentari que es notava que havia portat souvenirs d’Holanda i li ha fet molt gràcia. M’ha ofert la possibilitat de compartir el seu “tabac”, però he declinat amablement l’oferiment.

Més tard, ha entrat un senyor “más pedo que Alfredo”, s’ha assegut al banc i ha continuat xarrupant de l’ampolla que portava a la mà, no sense oferir-me’n un glop, que també he declinat. (Si és que sóc un santet…)

La gràcia que tenen aquí les laundromats és que funcionen amb monedes, i veus la gent que arriba amb autèntics sacs de ‘quarters’ per fer funcionar la màquina. A mi això m’ha enganxat amb només un bitllet de $20, per la qual cosa he hagut d’anar a buscar canvi a la màquina. Resultat: Els pantalons em queien d’un costat (la butxaca amb les monedes) i ja tinc 29 estats per la col·lecció.

Això de la col·lecció és divertit, perquè hi ha ‘quarters’ que tenen el nom d’un estat i fins ara n’havia pogut recollir 5 o 6, però amb el canvi que m’ha donat la màquina (semblava el premi gros d’una escurabutxaques) la meva col·lecció ha donat un pas de gegant, ja només me’n falten 21!!

PD: Si trobeu ‘quarters’ per Espanya amb estat guardeu-me’ls i podrem fer allò de ‘Tengui, tengui, tengui, repe, tengui, falti…’