The Phantom of the Opera

I de què creieu que anirà el post d’avui? Així pel títol és com difícil saber-ho, no? Serà un assaig sobre la física quàntica? Bueno, va, ja prou de tontades…

Avui he anat a veure 'The Phantom of the Opera', BY THE FACE!! Sí, sí, es veu que una amiga d’una amiga havia de venir a NY aquests dies i s’havia comprat un parell d’entrades per anar a veure el musical. Al final no ha pogut venir i abans de perdre les entrades, ha decidit deixar amablement que les aprofités jo.

Hem arribat al teatre (el Julià i jo) no sense una mica de canguel, perquè a la web deia que era probable que et demanessin una identificació amb foto per verificar que eres tu qui recollia les entrades i, és clar, jo molta cara de Marina no tinc, i al meu DNI tampoc hi posa això. Però li he explicat a la senyora de la taquilla el que feia al cas, adornant-ho una mica, això sí, ho sento per la Marina però de sobte s’ha posat malalta i per això no ha pogut venir a NY… La noia ha dubtat una mica però al final m’ha donat les entrades i ens hem posat a la cua llarguíssima que hi havia per entrar al teatre.

Jo la veritat és que encara no em creia que anés a veure un espectacle que normalment costa uns $80 (no als millors llocs del teatre) de gratis, però quan m’he trobat dins del rebedor del teatre, amb gent vestida amb vestit de nit, xals, tratge i corbata, m’he adonat que realment havíem entrat, però que veníem bastant underdressed (no sé si aquesta paraula existeix, però overdressed sí, i jo vull dir justament el contrari). Això sí, seguint les indicacions apreses de la Clara, molt ben conjuntat per l’ocasió, tal com es pot apreciar a la foto que s’adjunta…

Imagineu-vos l’espectacle de veure entrar dos nois en texans, samarreta i amb la motxilla de venir de la facultat a un lloc on els cambrers anaven amb els seus uniformes amb armilla i corbateta de llaç (pajarita) i el porter era el típic de les obres de teatre antigues, amb un barret i una capa negres…

Però per espectacle l’obra. Realment jo havia sentit anomenar tant aquest musical que esperava una performance espectacular i simplement ha sigut una obra molt bona, amb uns detalls molt cuidats, tot molt ben sincronitzat, trucs de màgia i efectes que en més d’una ocasió m’han fet saltar de la butaca. També val a dir, que amb no res m’espanto, però estava ben aconseguit.

El vídeo aquest de Youtube és el tema central de l’obra, extret de la pel·lícula, que ara haurá de veure per entendre bé la història, perquè era tot molt bonic, cantaven molt bé, però era xunguíssim seguir el que deien. Detall curiós: El cavall que apareix de sobte en aquest vídeo no ha intervingut en l’obra, però sí un elefant…

Quant a la vida quotidiana, he tingut enveja de l’Alvarito i m’he comprat la meva pròpia Moleskine NY, una llibreteta molt útil per anar apuntant llocs on vaig als quals m’agradaria tornar. Sobretot serà útil per crear itineraris per quan em vingueu a veure. Per saber on s’ha d’anar i on no cal…

For every traveller who has any taste of his own, the only useful guidebook will be the one which he himself has written.
                                                                                                  Aldous Huxley

I res més, al pròxim post espero ja posar fotos del pis perquè el conegueu. El que passa és que avui la història del musical era més important i també que tinc l’habitació massa desendreçada com per fer una foto maca.