Morriña

Tenint aquests tres personatges de visita per New York m'he adonat de quant trobo a faltar Barcelona... Estar fins a les tantes sense res a dir, simplement passant el temps bevent cervesa, o ni això.

Realment que hagin vingut Manu, Diego i Alvarito ha marcat un impàs en la meva estada per terres americanes i m'ha fet donar el 240% de mi com a guia i amfitrió. Necessitava que tot els agradés més del que ja és normal per una ciutat com New York, que realment sentin que és un lloc on han de tornar i d'alguna manera tenir un petit record de mi en la que es considera la capital del món modern...

Per això intentava portar-los a llocs on seria un guanyador segur i on sabia que ells gaudirien, com per exemple la fàbrica de cervesa de Brooklyn (per tots, però sobretot Diego), els edificis arquitectònicament més famosos (pels altres dos) i més llocs que la 'Big Apple' té per oferir.

Sé que en aquesta excursió també falta algú molt important, però està tota l'estona en les converses i no hi ha un sol moment que no em vingui a la ment què faria Sofia en aquesta situació o en la de més enllà. I és que aquí de negretes “xulines” n'hi ha moltes, eh? Hagués sigut divertit veure un enfrontament, encara que només fos de mirades.

Ja sabia que quan marxessin seria potser el moment més dur des de què estic a New York, perquè m'han recordat la meva vida de fa set mesos, la que encara tardaré un mig any a tornar a reviure... Simplement, I LOVE YOU MEN! I també als que han vingut abans o els que no han pogut venir, sigui quin sigui el seu motiu. Sé que realment la intenció de venir hi era i espero poder compartir el que aprengui aquest any amb ells/es algun dia...

Diuen que una imatge val més que paraules, o sigui que espero que aquestes 3028 que tinc a l'ordinador d'aquests deu dies portin només bons records. (Fer clic aquí per ampliar)

Han sigut dies de bogeria, de riures, d’inauguracions de botigues Ralph Lauren, de discussions 100% de parella, de cerveses, de pizza, de comprar texans fins a les 11 de la nit, de fer fotos a 'Shrek', d'skylines, d'hamburgueses, de comprar més roba, de migdiades al parc, de menjar picant, de Santiago Segura a Times Square, de tornar pantalons, d'anar buscant lavabos, de veure com unes senyores grans ballaven 'Single Ladies' de Beyoncé ('Paco Paco' per als amics) amb un gos mascota en banyador negre ajustat, d’aniversaris, de Flatiron Building, de pluja, de fotos amb molta exposició, d’Audrey Tautou (‘Amélie’) a prop de Central Park, de comprar roba i records, de ballar èxits llatins, de carreres pel metro, de 'Brons'... Ah! Havia dit ja de comprar roba?

I de regal les senyores que comentava. Era un temps mort al Madison Square Garden, al partit que enfrontava les Liberty de New York amb les Mystics de Washington. Pel nom que tenen el grup d’animadores (‘Timeless Torches’), la meva aposta és que el número que porten a la samarreta és l’edat: