Window shopping

Creieu que és possible odiar a algú que ni tan sols coneixes només en veure'l? Jo estic 100% segur que sí, perquè avui m'ha passat! Posem-nos en situació: Ja fa dies que em vull comprar pantalons texans perquè els que vaig portar d'Espanya ja tenen tots "aire condicionat" en certa zona més aviat compromesa... Doncs bé, remenant per Internet vaig veure que aquest cap de setmana a New York hi ha sales (rebaixes) perquè dilluns és el Labor Day, l'equivalent al Dia del Treball aquí als states. Per tant, és el moment perfecte per anar a comprar roba.

Ja feia dies que m'havia fixat en una marca que es diu Aéropostale NY i que vindria a ser un estil d'Springfield per aquí. Doncs buscant per Internet vaig trobar que et feien un 30% de descompte addicional comprant on-line, pel que vaig decidir anar a la tenda a emprovar-me els pantalons que m'agradessin i després comprar-los a cop de ratolí. Així, dijous em vaig emprovar el que volia i vaig determinar la meva talla. Torno a casa i veig que el descompte només s'aplica a certa roba i que s'han de pagar despeses d'enviament, o sigui que avui torno a la botiga i només entrar veig que la cua de la caixa és com les de Port Aventura, donant 3 tombs a la botiga, però em resigno. Començo a buscar i no trobo la meva talla de cap model. És en aquell moment que odio el noi que ha entrat 15 segons abans que jo (l'he vist entrar) i porta a la mà tots els pantalons que m'agradaven en la meva talla!! M’he indignat i he marxat.

A la sortida de la botiga, n'hi havia moltes més i he intentat trobar gangues però no n’hi havia ni a GAP, H&M, Express Jeans, Zara... Realment Zara mereix una menció especial perquè entrar a la tenda ha sigut com estar passejant per Portal de l'Àngel, ja que per dins és clavadeta a la tenda de Barcelona... 7/8 de dona, la part d'home (gay) en un racó; i, sobretot, ple d'espanyols! Que jo penso "Si estàs a New York no compris a Zara", però hi ha gent per tot, suposo.

Surto al carrer decebut i em poso a caminar 5a avinguda avall, passant pel costat de l'Empire State, gairebé xoco amb el Flatiron, veig l'edifici Chrysler retallat a l'horitzó i decideixo animar-me amb un frozen yogurt, mmmm... encara que podeu suposar que el paisatge ajuda molt, que estic a New York tu!! I dintre de poc, no estaré sol per 11 dies…

A més dels establiments, pels carrers del Lower East Side hi havia paradetes de tot tipus, des de crèpes de bacon i blueberry fins a quadres de granotes coloristes. Sembla que tota la ciutat s’estigui preparant per celebrar a lo grande el Labor Day, ja que demà passat hi ha una desfilada on s’esperen uns 2 milions de persones, pel carrer la gent fa barbacoes, hi ha una mena de concert uns quants carrers més amunt, encara que comenci a ploure…

De tornada a casa, el viatge en subway ha sigut entretingut, com ja ho solen ser aquí. Just abans d’entrar a l’estació m’he girat per veure una noia asiàtica amb una ombrel·la com les dels còctels però a mida de persona que es protegia del poc sol que feia. Per estar girat gairebé m’enduc per endavant un senyor amb un cartell penjat al coll (fet a mà) que anunciava el canvi de localització d’un restaurant, amb bastant poques ganes, mentre remugava alguna cosa així com “Di-di-bi-bi-dú Dallas BBQ”, o com a mínim això és el que entenia jo. I parlant de Dallas, només entrar a la meva estació preferida, m’ha passat pel costat un cowboy escapat de la famosa sèrie de televisió, amb les seves botes de pell de serp a conjunt amb el cinturó. Això sí, amb les ulleres de sol d'Horatio, el de CSI:Miami.

Ja al tren, davant meu he vist com una noia es despertava a càmera lenta, és a dir, obria els ulls molt poc a poc, s’incorporava, s’adonava que aquella era la seva parada, s’aixecava molt poc a poc… i es quedava dins del vagó perquè el tren ja havia tornar a engegar!

Finalment ha tocat fer la comanda per Internet a www.aeropostale.com i esperar que el model que em vaig emprovar fos realment la talla que hi posava. Si no, sempre puc arribar 20 segons abans a la tenda un altre dia i canviar la talla dels dos parells de pantalons, calçotets i dessuadora que m’he comprat per 60 €. Si és que el que sap estalviar i buscar les sales...

P.D: Claire, si vols ja et passaré els models que m’he comprat i em dius si em combinaran o què ;)

P.P.D: És bastant evident que avui m’he deixat la càmera de fotos a casa, oi?