West-Indian American Carnival Parade

Avui se celebrava la 42a edició del West-Indian American Carnival Parade a quatre carrers de casa i s’hi havia d’anar. Havia sentit a parlar d’aquesta celebració, però realment no em pensava que arribés a ser una cosa tan i tan bestial. La rua començava a les 11 del matí i ja eren les 6 de la tarda que des de casa encara sentia la música dels participants…

Avui era el Labor Day (el Dia del Treball als states) i ja feia dos dies que es preparava la festa pel barri, amb barbacoes el carrer, concerts a Fulton Street, i banderes de països majoritàriament caribenys en venda pel carrer. Avui anant cap a la parade he vist aquest cotxe, tot un repte pels aficionats al Geo Challenge aquell de Facebook, a veure si poden endevinar de quins països són totes:

Tal com he comentat al començament, han sigut moltes hores de gent passant, vestida de manera molt vistosa amb la música a tot drap, tan que els policies que anaven dins de la desfilada controlant els participants portaven taps a les orelles. Hi ha hagut un moment que una de les “carrosses” ha parat davant nostre (hem anat tots els nois del pis a la parade) i ens hem hagut de tapar les orelles perquè ens estàvem eixordant, mentre la gent ballava tranquil·lament al voltant del camió…

A la zona que hem escollit per mirar passar tota aquesta festa es notava que hi havia molts jamaicans perquè de tant en tant anaven arribant olors de l’encens especial que fan anar per aquelles terres, if you know what I mean…

A hi havia moltes parades amb menjar amb moltes espècies, begudes de tots colors i olors, gent menjant fruites que no havia vist mai en la meva vida. Tot molt multicultural.

He posat “carrosses” perquè realment de carrossa en tenien poc, era més aviat unes fustes posades estratègicament per aguantar els altaveus de milers de watts de potència sonora i poder penjar anuncis de les marques que patrocinaven l’event, sense cap mena de decoració ni res.

A continuació alguns dels modelets de la passarel·la primavera-estiu 2010 que hem pogut veure avui, tots ells molt fàcils de portar, combinar i, sobretot, molt discrets: La descripció dels participants podria ser: molta espectacularitat (tal com heu pogut apreciar), alguns d’ells bastants quilos de més, zero vergonya i alguns encara menys dents que vergonya, però es notava que s’ho estaven passant molt bé. Bé, conforme avançava el dia les camionetes que portaven beguda pels participants s’anaven buidant de begudes de tot tipus i anaven saltant dins els que ja no podien més per cansament. Els que quedaven fora a cada visita a la camioneta semblava que s’ho passaven millor i ballaven encara més. Devia ser el Red Bull…

En moments com aquest és quan t’adones que genèticament som molt diferents els blancs dels negres, perquè no conec cap blanc capaç de remenar el cul com ho feien les noies que desfilaven. Crec que la millor descripció del que hem vist avui ha sigut la que ha fet el meu company de pis, l’Alex: A bunch of black girls shaking their stuff.

Però realment el/la triomfador/a de la desfilada ha sigut aquest personatge, que realment no sé què hi pintava per allà al mig:

Aquest senyor (?) i els seus acolorits amics ens distreien entre carrosses

Per acabar el dia, després de menjar unes gambes amb curri (que no Valenzuela), unes postres “especials”: pina colada dins d’una pinya natural, amb trossos de la pinya, cirereta de cocktail i petita ombrel·la per decorar. A la foto no es pot veure la pinya, però és que l’ha fet el meu company de pis americà i ja havia comentat en algun moment que pels americans això de fer fotos que surti realment el que vols que surti és més aviat complicat… Però es pot veure el començament de la pinya, l’ombrel·la i la cua de la cirereta just damunt de la M de la meva samarreta…