St. Patrick’s Day

Ahir va ser el dia de St. Patrick, patró d’Irlanda, i era festa grossa a NY.  Conta la llegenda que sant Patrick va fer que marxessin les serps de l’illa d’Irlanda, encara que estudis posteriors veuen bastant improbable que en la Irlanda post-glacial hi hagués hagut mai serps… Una altra llegenda explica que quan St. Patrick arribava a un poble per evangelitzar-los (era missioner) plantava el seu bastó de fusta de freixe a l’entrada del poble i estava tan temps evangelitzant que el bastó feia arrels.

I com se celebra això a NY? Doncs vestint-se amb coses estrafalàries de color verd, com a leprechauns, que són una mena de follets que viuen a l’illa d’Irlanda. Treballen com a sabaters i guarden grans tresors a casa seva. La llegenda diu que si s’aconsegueix veure un leprechaun, aquest no pot escapar però en el moment que el perds de vista, ja no el tornaràs a trobar mai més.

Aquesta seria una bona manera de descriure la desfilada d’ahir. Era gent amb molt poca vergonya (segurament amb unes quantes cerveses per animar) la que mirava la desfilada. Pel mig s’anaven succeïnt comparses sempre amb la mateixa estructura, a saber:
- Banda de música (trompetes i tambors)
- Grup de senyors amb faldilla tocant la gaita (l’instrument, eh?)
- Noies amb banderes i/o bastons de majorette
- Nens vestits de manera ridícula pels orgullosos pares
- Gent estàndard que s’afegia en un moment determinat

Aquesta seria l’estructura general, acceptant variacions en l’ordre. Però per aquesta desfilada va passar tothom. Només cal dir que transcorria per la 5a avinguda durant 40 carrers i va començar a les 11 del matí i a les 5 de la tarda encara passava gent tocant-se la gaita…

Highlights de la desfilada? A part de descobrir que sota les faldilles com a mínim algú portava roba interior, es podria destacar que els/les policies que controlaven el públic ja no estaven a l’IMSERSO per massa madurs i no podien seguir el ritme dels seus companys, tal com es pot veure en aquestes instantànies:

Per a les “viciosillas” que vulgueu veure al chulazo d’uniforme, la foto s’amplia fent clic!!

 

Aquí podem veure algunes de les persones estàndards que s’afegien a la rua, sense cap mena de vergonya per com anaven vestides i fins i tot saludant a l’afició!

Ara, això sí, els més aplaudits de l’estona de desfilada que vaig veure jo van ser els escombriaires que anaven darrere dels cavalls… Ja se sentia de lluny una mena de clamor popular que anava pujant pel carrer, però quan va arribar a la meva altura vaig veure els tres orgullosos senyors amb el seu vestit verd (cómo no!) escombrant els regalets que anaven deixant els formosos animals…

Que la persona que inventi uns bolquers per cavalls o una forma de domesticar-los perquè facin les seves necessitats en un lloc concret es farà d’or! Perquè crec que són els cavalls amb més incontinència que he vist mai, haurien de canviar la Concha Velasco (o la Patricia Gaztañaga que també sortia) a l’anunci de Tena Lady. Hauria de sortir un cavall: ‘Hola, soy un caballo y me cago por la pata abajo todo el día. Gracias a Tena Lady mis amigos perros ya no me miran raro y puedo disfrutar de la vida. Eso sí, acabo el día pesando un par de kilos más, pero va bien para fortalecer pezuñas…’

Que, home, ara que ho penso, potser no seria just per la Gaztañaga, perquè primer deixa el programa per una noia que està més verda que el sombrero d’un leprechaun (que ben lligat aquest tema…) i ara li roba l’anunci de compreses per no pixar-se un cavall. De fet, l’elecció de la Gaztañaga per anunciar pérdidas de orina és molt encertada, perquè en aquells atacs de riure que li agafaven, segur que més d’una vegada alguna cosa s’havia arribat a escapar i humitejar una mica la roba interior…

Ai, aaaai, com he acabat parlant d’humitejar roba interior partint d’una desfilada avorrida del dia de St. Patrick?? Bé, això només pot voler dir una cosa: que tantes vacances m’afecten. He de fer coses per no divagar tant, me’n aniré a Staten Island, o a veure jazz a un bar de Greenwich Village, ai no sé, hi ha tan poques coses a fer…