Made in America

Tooooot el camp, éééééés un clam… Encara que el partit d’ahir no fos precisament el millor partit del Barça que havia vist, ens va servir per conèixer un parell de noies catalanes que es troben a NY. Bé, una catalana i una mallorquina…

El Julià ja portava dies dient-me que havíem d’anar al Nevada Smith’s, que és un bar que es troba Manhattan a l’East Village i es veu que emet tots els partits del Barça, ja que és la seu de la Penya Barcelonista de NY. El que passa és que no emet només els partits del Barça, sinó que emet qualsevol partit de futbol (soccer) que pugui pillar, sobretot la lliga anglesa i la Champions al mateix temps. Així, el bar té moltes pantalles de televisió i pot ser que estigui emetent tranquil·lament 4 partits alhora. El so és el del partit que tingui més seguidors i sol ser el partit anglès. L’altre dia era estrany veure el partit de Champions amb comentaris de l’Arsenal que jugava a la pantalla de darrere…

Però a lo que íbamos. Vam començar a parlar amb aquestes noies i ens vam anar intercanviant ‘xollos’ que havíem trobat (típic català) fins que es va fer hora de sopar i vam anar a un restaurant japonès que elles coneixien. Va ser divertit i relaxant poder parlar en català amb algú que no fos només el Julià jeje

I parlant del Julià, abans d’ahir va ser el seu cumple i vam fer una megaparty: Érem 4 persones en un habitació bevent vi dolç (del nostre amic perpinyanès) i menjant tortillas sucades en salsa semi-picant. Però va ser divertit!

Aquest post era més que res per parlar de coses que m’estic trobant aquí a Amèrica que són estranyes pels espanyols (o com a mínim per mi). La primera cosa que més m’ha sorprès és que les tasses del vàter estan com a molt molt plenes d’aigua, tant que a vegades fins i tot et pots esquitxar depenent del que estiguis fent ;) Però aquí no acaba la raresa dels lavabos, ja que el meu és ‘acolchat’. Sí, sí, t’asseus a la tassa i sembla que estiguis en un sofà. Crec que és la sensació més rara que he tingut en la meva vida i no invita gens a fer les necessitats amb normalitat. Suposo que ja m’hi acostumaré o si no ho passaré malament jeje

A part del fet que tingui coixinet, la tapa té unes palmeres dibuixades donant una escena total més estranya encara, però no ens posarem tiquismiquis i si s’ha de seure en un flotador amb palmeres a la tapa, es fa, que al cap i a la fi com el seu propi nom diu és una necessitat.

La segona cosa que m’ha sorprès és que aquí quan llogues un pis les factures solen anar incloses, és a dir, tu pagues una quantitat al mes i això inclou aigua calenta, gas, electricitat i moltes vegades internet i cable. Si intentessin fer això a Espanya, ja veig la gent deixant tot el dia la tele engegada (com que és gratis…), la calefacció a tope quan no estan a casa (com que és gratis…). Però aquí a Amèrica la gent confia molt en la bona fe, perquè en els restaurants de fast food tu compres un got i te l’omples del que tu vulguis, i pots tornar-lo a omplir si vols. Tornant a Espanya, jo crec que en els típics sopars de 10 persones es compraria un únic got (petit!) i la gent s’aniria aixecant per torns, arruinant al pobre propietari del restaurant.

Quant a “gastronomia”, estic bevent Cacaolats en llauna i és una sensació molt estranya, encara que pitjor seria el que em pensava que seria la llauna. Us imagineu una soda de xocolata? És a dir, Cacaolt amb bombolles… I estic 100% convençut que existeix. Si existeix la Coca-Cola de vainilla o la soda de nata, per què no?

I ja com a última curiositat, reproduiré un text que hi ha en alguns vagons de metro d’aquí de NY, que demostra que no tots els americans creuen que siguin el llombrígol (gran paraula) del món, sinó que són conscients que van arribar a aquesta posició per casualitat:

America was discovered by a great seaman who was looking for something else; when discovered it was not wanted; and most of the next fifty years was done in the hope of getting through or around it. America was named after a man who discovered no part of the new world. History is like that, very chancy.

PD: El preu de l’escaparate va ser de $50, o sigui el xollo més gran de la vida, amb transport fins a la porta inclòs. Crec que la guanyadora moral és la Laura, que és la que més s’ha aproximat per ella sola, a més de ser la primera en contestar. Un mini-punto per la Laura!! I quan vinguis, algun premi tindràs…