Donat que el post anterior incorporava dades històriques, llegendes, supersticions i no va suposar cap comentari d’admiració ni res (ejem) crec que tornaré als posts d’explicar el que passa dia a dia, que així m’estalvio haver de llegir coses de la Wikipedia, resumir-les, buscar imatges… un jaleo!
Dissabte vaig anar a complir una de les tradicions mes “nostrades” (sevades?) aquí als EUA: un brunch. Que pels que no ho conegeu us diré que es tracta d’un esmordinar o algo semblant, és la fusió de la paraula ‘breakfast’ (esmorzar) + ‘lunch’ (dinar). I pensareu: això què vol dir? Doncs seria tan fàcil com un esmorzar a les 12 del matí, és a dir, l’esmorzar del diumenge a Espanya, simplement que aquí després no es dina, si no que es menja durant tot el dia com si fos un dia normal i corrent…
A la foto podem observar el menú, composat per un Bloody Mary (tal com cantaven les Kethcup a Eurovisión, veure vídeo al final del post), i uns ous poché sobre una llesca de prosciutto (pernil salat) sobre una mena de brioix, amb salsa de formatge i mostassa per damunt, acompanyat per una mena de xamfaina de verduretes i patates a daus, més un aro de ceba robat d’un altre plat. Per acompanyar tanta aigua i cafè com vulguis…
Amb aquesta energia, ja ens vam disposar a caminar i descobrir els secrets de Williamsburg (el barri guai/bohemi de Brooklyn), entrar en un mercadillo amb barrets de Jackie Kennedy, samarretes molt xules (yes, me’n vaig comprar una) i xapes de tot tipus, a més de xocolata tova amb un sabor especial…
I poca cosa més especial, molt de riure amb noies catalanes, basca, italiana… A més de descobrir un bar musical on mentre escoltes música i beus alcohol et fan la manicura i pots servir-te dolços d’un gran bol que té el DJ… Vamos, lo típic.
I como lo prometido es deuda, aquí teniu l’actuació estelar de Las Ketchup a Eurovisión 2006…
Sí, sí, suerte para Las Ketchup, ja els fa falta ja… que al ser de barrio bajo andergraun… Crec que fins i tot l’organització es va adonar del ridícul que estaven fent i va pujar la música fins que se sentien més aviat poquet.
I responent a la locutora: Encara que pogués votar per elles des d’Espanya no ho faria ni jarto de vino!!
Entrades
5 comentaris:
Vaya tela telita tela!! Quina poca vergonya enviar a aquesta tropa perque Europa sencera rigui de nosaltres... no recordo haber vist (llevat d'aquells videos en que surten expresament a fer-ho) un ridícul tan gran com aquest!!!
I respecte el menjar....ben bó i bonic que sembla el dia aquest no???? Es pot fer qualsevol dia? perque jo el voldré viure intensament!
Ah, i no cal que et fem comentaris d'admiració com dius tu, mira que ets Joan Gelonch eh! Ja esta bé que vagis posant aquestes coses, així ens enterem de les tradicions i festes populars que pasen allà (si que ha quedat culte això de populars, oi?).
Álvaro
shuan!! a mi m'agrada que vagis variant!! m'encanta el teu bloG, de veritat!! per cert, quant a les ketchup, com el "duti fri, duti friiiiiiii" no hi ha res ;) i aquestes catalanes, basques i italianA, com va??? són maques maqueS??? bé, segueix explicant mentre seguim esperant les fotos del pis (i si no has recollit nkra, seria hora de començar-ho a fer :P) un petonet moool gran! :)
Home, ja et vas posar les botes eh!!
I x cert, jo vull anar a aquest bar musical! jeje
un petonet!!
Fora las ketchuuuup
Gelonch ch ch!!
Feia molt que no mirava el teu Blog..l'has perfeccionat a sako! ets un crak..m'encanta!!
Vaya bruncheses k te metes entre pecho y espalda!
disfruta mol..molts petunets!
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva empremta, comenta aquesta entrada!