Green Super Bowl

Aquest passat diumenge va ser la final de finals de la lliga de futbol americà, la Super Bowl. I aquest any es veu que va ser més final de finals que mai, ja que es va convertir en el programa més vist de la història de la televisió, amb 106,5 milions de telespectadors, superant així a l’episodi final de la sèrie ‘M*A*S*H’ que tenia el rècord des de 1983 amb 106 milions, però cal recordar que en aquella època hi havia molts menys televisors i, per tant, audiència potencial.

Doncs per no ser menys en aquest esdeveniment històric, a les 5 de la tarda ja ens dirigíem a un bar per poder veure el partit que enfrontava els New Orleans Saints contra els Indianapolis Colts per guanyar el preuat anell de la XLIV SuperBowl. El partit no començava fins a les 6, però ens havien avisat que els llocs s’omplien bastant ràpid i vam preferir anar amb temps, que amb cerveses a $3 es podia esperar tranquil·lament.

El resultat final va ser de 31-17 pels Saints (els de la dreta) que els van fer zas! en toda la boca als Colts (de blau), ja que els d’Indianapolis havien estat dominant tot el partit, fins que 24 punts consecutius dels Saints els van deixar fora del partit, incloent un interception return (crec que es diu així), és a dir, Tracy Porter va interceptar el jugador dels Colts quan anava a fer un touchdown i va córrer tot el camp sense obstacles per fer un touchdown pel seu equip.

Jo havia decidit donar suport als d’Indianapolis, ja que era l’estat que el destí m’havia guardat pel final a la meva col·lecció de quarters i per tant vaig decidir anar amb els jugadors que a la televisió anaven vestits de verd. Sí, de verd, perquè justament la tele que vèiem devia tenir els colors mal calibrats i tot el blau es veia verd i el groc, rosa.

Tant que fins i tot un anunci que tenia els Simpson de protagonistes, els presentava amb color de persona. Bé, nosaltres no ens havíem adonat d’això i vam començar a fer tota mena d’especulacions com per exemple que eren de color rosa perquè bevien Coca-Cola, el producte que anunciaven, amb un vibrant color vermell. La història comença de plena actualitat amb el senyor Burns perdent tota la seva fortuna per la crisi econòmica:

Un altre tema a comentar el dels anuncis de la Super Bowl, les empreses aprofiten tota aquesta audiència potencial per mostrar les seves millors creacions, tant és així que fins i tot Bridgestone va fer teasers dels anuncis que emetria durant el partit, o sigui, que va fer uns anuncis que anunciaven els anuncis. Eren alguna cosa així com historietes que es quedaven a la meitat i t’emplaçaven a veure el final durant la Super Bowl.

Com a mostra dels anuncis de la mitja part, una de les chicas de oro en un anunci de xocolatines Snickers:

Però no tots els anuncis van superar la censura de la cadena CBS, per exemple aquest d’un site homosexual de buscar parella no es va poder emetre:

L’eslògan final resa: “ManCrunch.com: on molts molts molts homes surten i juguen”.

Però tornant al tema esportiu (o no), el partit que se celebrava a Miami, promocionat per David Caruso, Horatio Caine a ‘CSI:Miami’, va tenir com a actuació principal el grup anglès ‘The Who’, que van interpretar les seves cançons més conegudes, entre elles les tres sintonies de la franquícia CSI.

Abans de començar el partit, un vídeo ens recordava la desgràcia que havia sigut l’huracà Katrina per New Orleans i mostrava els Saints com un exemple de superació, per la qual cosa la seva victòria va ser encara més emotiva. I com que jo anava amb els verds, l’equip que jo animava no va perdre la Super Bowl!

Però no només de futbol (americà o europeu) viu l’home. Per això, quan el dimecres passat dia 3 em vaig despertar i vaig veure que hi havia una fina capa de neu als carrers vaig decidir aprofitar per donar una volta per la ciutat intentant captar paisatges hivernals, com per exemple:

  Pel camí em vaig trobar amb uns turistes que devien ser europeus i amants del futbol de tota la vida, ja que els dos eren de color taronja, com les pilotes als partits de futbol per tal que destaquin sobre la neu.

Però ara l’esdeveniment televisiu del qual parlen tots els Estats Units és l’última temporada de ‘Lost’, que avui ha emès el tercer episodi de la sisena (i última) temporada, amb algunes sorpreses pels seguidors de la sèrie.