Rates i neu

Diuen que la població d’animals rosegadors a New York és tan gran que toquen a cinc per habitant, i també es comenta que no has viscut realment a New York si no has caçat una rata o ratolí. Doncs jo estic a punt d’entrar a formar part d’aquest club selecte.

Ja feia un temps que em semblava sentir algun soroll a la cuina i trobava les bosses de brossa amb algun foradet, però volia creure que m’ho imaginava i que els forats els feia jo en estirar la bossa per baixar-la a les escombraries, que no contenidor, que ja sabeu que aquí es deixen al mig de la vorera i passa el camió a recollir.

Però ahir finalment vaig veure com un amic pelut sortia corrent del cubell de la brossa i s’amagava darrere del forn. En aquest moment vaig adonar-me que havia de prendre mesures i avui he decidit anar a comprar una trampa per ratolins.

M’aixeco a les 9 per poder anar a la botiga i, de pas, fer algunes fotos o vídeos amb bona llum, i en mirar per la finestra em trobo això:

Només eren les 9 del matí, durant el dia ha anat empitjorant i creixent la capa de neu, i a hores d’ara encara continua nevant i és com estar vivint dins d’una bola de neu d’aquestes de souvenir.

Volia anar en trineu per Central Park, o a fer àngels a la neu o a fer ninots de neu, però m’he adonat que tot això es podia considerar esport hivernal i crec que el millor que puc fer és quedar-me a caseta i cuinar les provisions que vaig comprar ahir, quan la meva mare em va dir que estaven anunciant un temporal molt greu pels Estats Units. I sembla que demà continuarà, a veure si ens quedarem sepultats!

Família construint ninots de neu dins de la font de Washington Square

Però he arribat a anar a Manhattan a comprar la trampa de ratolins que necessitava i ja està instal·lada a la cuina, a veure si demà al matí apareix farcida.

Per donar el toc final a l’entrada, que avui no tenia molta cosa a comentar, afegirem una cosa que ja fa dies que no feia. Avui per sopar ha tocat pollastre al curri (que no Valenzuela) amb un naan congelat prou decent: