Feliç Sant tigre!!

… o alguna cosa així. Perquè si agafes que avui és 14 de febrer, Sant Valentí, ho poses en una batedora i afegeixes una mica d’Any Nou xinès (entrem a l’any del tigre), la celebració que quedaria es diria “Sant tigre”, perquè “Any Valentí” no sona gaire bé.

A tota la ciutat es respira ambient de consumisme, d’amor, de cors, d’animals de peluix enormes, de cors, de bombons, de flors, de cors, de petons, de cors… Literalment totes les botigues tenen, com a mínim, decoració de Sant Valentí, i la majoria venen coses de la festivitat.

Encara que una pastisseria ha pensat en aquelles parelles que encara estan començant i que no s’han dit l’un a l’altre que s’estimen, creant aquest pastís:

Però si vas a Chinatown, la cosa canvia, i és que avui celebren l’Any Nou Lunar, i aquest any toca el tigre, un any durant el qual l’horòscop xinès diu que sobretot prevaldrà la fortalesa, ja que és la característica fonamental d’aquest signe.

Per la part baixa de la ciutat avui corrien dracs petits (d’una i dues persones) i volava el confeti, amb una aglomeració de turistes bastant impressionant. Els dracs corrien pel carrer seguits d’uns “carrets de soroll”, que consistien en un senyor damunt d’una plataforma amb rodes, que tocava una mena de timbal i com uns gongs petits, animant la passejada dels dracs, junt amb els petards de confeti i les bombetes que et venien a qualsevol cantonada.

En la imatge podem veure com el drac saluda els habitants d’aquesta casa, que crec que era un temple, i ells li donen un cartell que posteriorment el drac deixarà penjat al pal on ha pujat, a més de dos metres del terra.

El més graciós de l’assumpte és que els dracs van entrant als restaurants xinesos que troben al seu pas, o sigui que pots estar menjant tranquil·lament el teu rotlle de primavera, sentir soroll al carrer i que de sobte t’entrin dos dracs al restaurant i es posin a fer el pallasso per allà al mig.

I justament sortint d’un d’aquests restaurants hem vist un clar exemple de què els xinesos també subcontracten, perquè el noi que portava la cua del drac molt xinès no era, més aviat africà, perquè era negre com l’estalzí.

De tornada a casa m’he trobat una agradable sorpresa quan he vist que a la parada de subway hi havia un senyor tocant el piano, amb la banda sonora de la pel·lícula “El piano” i, després, “Clocks” de Coldplay. Encara em pregunto com coi deu haver baixat un piano a l’andana, ja que aquí d’estacions amb ascensor més aviat poques.

Tot això després d’un bon brunch a Little Italy, consistent en el típic esmorzar anglès: ous, salsitxa, bacó, torrades… Ara només falta saber si em renoven el visat, que avui era el meu últim dia vàlid. I demà veure què carai vol dir això que sigui el Dia dels Presidents; una cosa gairebé segura: rebaixes en roba.

Us deixo amb una frase de l’horòscop xinès perquè comenceu l’any amb energia: “Els tigres rugeixen quan hi ha vent”. Reflexionem-hi…