Halloween passat per aigua

El passat 31 d’octubre va ser Halloween o la Castanyada per allà a Catalunya. Aquí a New York aquesta és una festa gran i les cases es guarneixen amb molta antelació, gairebé un mes abans i tot, quelcom semblant a les estacions que arriben abans d’hora a El Corte Inglés. De fet, abans de la meva visita a Barcelona ja hi havia moltes cases amb decoracions terrorífiques i carabasses al jardí.

 

 

 

 

 

 

Però el dia 31 és el gran dia de Halloween a New York, quan es tallen uns 30 carrers començant a Greenwich Village per deixar espai per la parade de disfresses que comença a les 6 de la tarda i acaba més enllà de les 10.

En aquesta desfilada hi ha disfresses de tota mena, des de gent que porta sobre les seves espatlles esquelets de tres metres, fantasmes, zombies, infermeres sexys, vampiresses sexys, monges sexys, zombies sexys… Però el que més em va cridar l’atenció va ser un (o una) que anava d’Achmed, el terrorista mort, un personatge d’un ventríloc nord-americà anomenat Jeff Dunham. El més graciós és que era una disfressa a mida natural d’aquest personatge que podeu veure en el següent vídeo, i tenia tots els detalls de l’original:

Però com qualsevol esdeveniment mitjanament conegut a New York, arribar més o menys una hora abans, com vam fer nosaltres, no és suficient i ens va tocar veure la parade des de bastant distància, just darrere de les tanques de la policia. Per si això no fos suficient, just començar la desfilada va començar a ploure, encara que en la nostra posició estàvem bastant a recer de l’aigua.

Però mitja hora més tard, després de veure com un parell de centenars de persones vestits de zombies ballavan ‘Thriller’ sincronitzadament, em vaig adonar que la pluja ja era més forta i que començava a estar xop, pel que vaig decidir anar tirant cap a casa.

El camí fins al subway fou difícil perquè cada cop plovia més. Però pel carrer hi havia tantes coses a veure que ja gairebé ni notava la pluja, començant per l’Empire State Building, de color taronja carabassa, o un grup de joves disfressats de jugadors d’hoquei jugant dins una font, amb àrbitre i tot…

Resumint, que vaig arribar al subway com si acabés de sortir de la dutxa, i el camí de tornada a casa va estar ple de Wolverines (Lobezno), vampiresses, una mena d’àngels gays o vés a saber què, cowboys, bruixes, militars…

I justament aquest any coincidia que al matí següent se celebrava la 'ING New York Marathon', la carrera més famosa del món, que recorre els cinc municipis que conformen la ciutat de New York durant 42,195 km, començant a Staten Island i acabant a l’entrada de Central Park.

Aquest any el guanyador fou Meb Keflezighi, amb un temps de 02:09:15, el primer ciutadà dels USA en guanyar aquesta carrera des de 1982. El segon i tercer classificats eren kenià i marroquí, respectivament. El més interessant d’aquesta carrera és que la ciutat en ple surt als carrers per animar als 40.000 participants. Hi ha grupets amb les típiques pancartes de suport a familiars o amics, però animen a qualsevol corredor que ha tingut la valentia d’inscriure’s a l’esdeveniment.

I ja que parlem d’esports, s’ha de destacar que el passat dimecres dia 4 els Yankees van guanyar la seva World Series número 27 al seu recentment estrenat estadi al Bronx. I una curiositat: avui he vist un article on explicaven que tots els jugadors de la plantilla havien menjat abans del decisiu partit una paella de marisc! Amb un toc mexicà, això sí, ja que portava jalapeños, xoriço, llagosta, gambes… El que vindria a ser un mar i muntanya picant ;)

I seguint el meu repte, aquesta setmana no he fet una paella, però tampoc és tan diferent. Plat del dia, shrimp cocktail:

Per acabar, us deixo una imatge de tardor que podem trobar a qualsevol dels parcs de New York aquests dies: