Eyewitness News

I la vida no para a New York, senyors. Amb una mica de dedicació pots trobar sempre coses a fer, i moltes d’elles gratis! Si l’altre dia parlava de la lectura de l’obra gratuïta, dimarts hi havia la presentació de l’edició 2010 de la guia de New York 'Not For Tourists' (o NFT), una completa guia bastant més discreta que les que estem acostumats, ja que és de mida de butxaca i té un elegant disseny negre, en lloc de les fotos a tot color que porten la resta a la portada, que criden ‘Sóc turista!!’, a milles de distància.

A part, el contingut està més orientat a passar una llarga estada a New York que a venir 5 dies i haver de veure el que surt a les pel·lícules. En fi, una bona adquisició, que ja volia fer des que la vaig veure en una botiga. El més curiós és que ja m’havien regalat un exemplar de la guia 2009 el dia de celebració de portes obertes de Citibank. Però dimarts hi havia aquesta presentació en un bar de Chinatown i vam decidir anar-hi. L’entrada era gratis, et regalaven la guia i diversos regalets de merchandising, a més d’una cervesa.

Però aquí no acabava la cosa, en un cert moment de la presentació començava una rifa de regals de botigues de New York, que incloïa coses tan diverses com vals per comprar caramels, mobles, pizza o roba. Jo havia posat el meu nom en una targeta, però evidentment no esperava que em toqués res, i menys després que la setmana passada ja hagués anat a veure ‘Wicked’… Doncs bé, el sorteig ja gairebé havia acabat i només quedava un premi: un val de $75 per gastar en una botiga de roba de l’East Village. El "presentador" anava traient noms, i ningú responia, suposem que perquè ja havien marxat del bar. El Bernat i l’Erika (una noia que vaig conèixer a l’avió quan volava cap a Madrizzz) feien broma dient que com que ningú demanava cap identificació, seria molt fàcil dir que la persona premiada eres tu… I de sobte sento que el senyor diu: ‘Joun Guélonch' (more or less). I sí, em va tocar un val de $75 per una botiga de roba. Us deixo el web i a veure si em podeu recomanar què comprar-me, perquè no ho tinc gaire clar… DUO NYC

Però bé, ja que estàvem a Chinatown, vam decidir anar a sopar uns dumplings, una paraula que no té traducció a l’espanyol i que el diccionari defineix com a bola de massa que es menja en sopes i guisats. Seria com una mena d’empanadilla, però amb una massa diferent i, sobretot, moooooolt més barat, ja que per $1 te’n donen 4, i pots sopar tranquil·lament per $4 quedant ben ple i menjant coses variades, des d’una mena de panets farcits de porc, empanadilles de pollastre i alguna cosa com una focaccia amb ànec… Descobriment increïble que de ben segur es repetirà. A més, amb el suggerent nom de “Vanessa’s”, serà un dels meus nous llocs preferits de la ciutat per menjar. Certament la relació qualitat (o quantitat) – preu és difícilment superable.

Però aquí no va acabar la prova de coses noves, ja que després vam caminar fins a una geladeria amb (atenció!) gelat vegà, és a dir, fet sense cap mena de greix animal, ni llet ni ous… Vaig arriscar-me a provar un gelat de mocha fet a partir d’anacards… sorprenentment bo.

I ara ja sí que tocava anar a dormir, tot per despertar-me avui dimecres quan he sentit les sirenes dels bombers al carrer. He tret el cap per la finestra i hi havia com sis cotxes de bombers parats davant de casa, un parell d’ambulàncies i cotxes de policia que tallaven el carrer a les dues avingudes contigües. Després me n’he adonat que l’escala estava recolzada dues cases més enllà i que sortia fum negre del pis de dalt de tot de l’edifici. Quan feia poc que mirava, he vist que tres bombers corrien per la vorera parant davant d’un cotxe aparcat just a la porta de casa. Un moment que s’han mogut he pogut veure uns peus negres molt petits i he suposat que estaven intentant reanimar a un nen petit.

Després he sabut que en l’incendi han mort un home de 42 anys i els seus dos fills, d’1 i 2 anys. Al cap de poca estona, el carrer s’ha començat a omplir de fotògrafs, enviats especials dels informatius… La polèmica està ara en que diuen que els bombers han tardat massa en arribar i que en aquests minuts que han tardat podrien haver salvat la vida de les víctimes. Els bombers es defensen dient que ells han acudit al lloc que deien les persones que han trucat a emergències, que no han sigut capaces de donar l’adreça correcta, sinó més aviat indicacions. És una cosa que a mi em costa una mica de creure, perquè les dues avingudes que creuen el meu bloc de cases són de les més importants de Brooklyn i, si més no, a cada cantonada hi ha cartells amb els noms dels carrers que es troben a la cruïlla.

Ha sigut curiós veure com les dues connexions en directe dels informatius de la cadena ABC ('Eyewitness News') les podia veure per la televisió i en viu, ja que els corresponsals es trobaven just davant de la meva finestra. També he après que aquests enviats especials que veiem tan arreglats per televisió sota de l’americana, camisa i corbata porten texans i sabatilles esportives.

Podeu veure el vídeo de la notícia aquí.