The blog goes HD

Ja fa un temps que s’han posat de moda les emissions panoràmiques i HD a la televisió mundial. Algunes vegades sembla que l’emissió 16:9 consisteixi només un posar unes barres negres a la part superior i inferior de la pantalla, però si es canvia realment a l’emissió panoràmica, això implica un canvi de l’equipament de gravació que hi ha al plató, decorat o escenari…

Doncs això és el que ha passat amb el blog. Una nova incorporació tecnològica que permetrà compartir una nova visió de la ciutat, ja que la càmera es podria considerar un pèl gran angular i tot, i ja se sap que amb la mida de les coses a New York, o es fotografien en gran angular o et perds la meitat de l’acció. A més, té tot d’opcions configurables per fotografies nocturnes o en condicions dolentes que creen uns resultats espectaculars:

Aquest efecte fantasmal de l’aigua és el que s’obté tenint l’obturador obert el temps suficient per aconseguir absorbir la llum del fons. O els cotxes en moviment dibuixen figures com aquesta:

En fi, una nova joguina que s’ha d’aprendre a controlar per treure’n el màxim suc possible abans que s’acabi el somni americà.

Però aquesta entrada no serà només un publi-reportatge de la meva nova càmera, sinó que serveix per comunicar-vos que per aquí ja es respira ambient de festa. Encara no ha començat oficialment la temporada de Nadal, però dijous ja és Thanksgiving. Sí, Acció de Gràcies, la festa aquella en què agafen un pobre gall d’indi, li posen de tot pel cul i el tenen coient 8 hores al forn, mentre es veu per la televisió la desfilada que paguen uns grans magatzems a New York.

El primer símptoma de que s’apropa aquesta festivitat és que si vas a un supermercat a comprar carn, has d’estar molt atent, perquè no la trobaràs al lloc habitual. De sobte, els frigorífics que abans estaven plens de vedella o porc s’han convertit en un cementiri de galls d’indi sencers, normalment embolicats en un plàstic blanc, amb la forma que tots coneixem dels dibuixos animats. O sigui que només els falten aquells gorrets de cuiner petits a la punta de les potes i unes línies sortint que demostrin que està calent.

Surts al carrer i continues en una pel·lícula, perquè les botigues es comencen a guarnir, veus nens amb barrets de Santa Claus pel carrer, passes per Rockefeller Center i la gent patina a la pista de gel, just a sota de l’arbre que encara no està descobert.

I no ho estarà fins dijous, després de la desfilada de Thanksgiving de Macy’s. Serà el moment en què s’encenguin les llums del monument més famós de New York al Nadal, coronat per una estrella de vidres Swarovsky.

I vas a un Starbucks i el got de cafè et fa una reflexió nadalenca:

“Et convidem a escoltar als teus desitjos i renovar l’esperança. A veure el món no tal com és, sinó com podria ser. Vinga, desitja. Això és el que converteix el Nadal en Nadal”

Bé, el final no és ben bé així, però simplement per ser políticament correctes, ja aquí hi ha gent que celebra Nadal, hi ha gent que celebra Hannukah, segurament també n’hi ha que commemoren alguna gesta de Michael Jackson…

I com que n’hi havia més amunt que es queixaven de la falta de plat en l’altra post, aquí teniu el que el Bernat va batejar com pollastre al bloodymary:

I per despedir-me una instantània de l’Empire State vestit per celebrar el 125 aniversari del Madison Square Boys & Girls Club, una institució d’ajuda als nens i nenes més desafavorits de New York.

I de regal un single que no para de sonar per la ‘Big Apple’, a més de tenir un vídeoclip espectacular:

Empire State of Mind