Happy vacations, diuen…

Quan ja portes 15 dies fent de guia per una ciutat com New York i toca tornar a començar la ronda pels punts d'interès turístic, un descans de la pressió de tenir sempre plans A, B, C i fins a J, s'agraeix. Per això dilluns i dimarts va tocar anar a la capital "real" de l'Imperi, Washington D.C., o D.C. per als amics.

Així, a les 6 del matí rise and shine i cap a Chinatown a agafar el bus. Sí, les coses barates solen estar a Chinatown i per què pagar més quan ho tens a bon preu? M’arrepenediré de fer aquesta reflexió…

Arribem a les 7.15 i ens diuen que el nostre guia, Logan, no hi és encara. Per tant anem a esmorzar i agafar forces per les hores de bus que vindran. Quan sortim del bar veiem que la policia està multant els autocars parats al carrer i el nostre marxa, encara que ens asseguren que tornarà. Fem temps fins que arriba l'autocar i anem a parlar amb el Logan, que ens envia a les oficines. Es veu que el nostre autocar està ple i aprofiten per marxar mentre estem a l'oficina. Ara el nostre bus ja ha marxat i n'hem d'agafar un altre, on es veu que hi ha la gent que sobrava de diversos autocars, ja que hi ha gent que fa tours de 2, 3 i 4 dies... Alguns d'ells van fins i tot a les Niagara Falls, que estan justament en direcció contrària.

En la mateixa situació que nosaltres hi ha dues dones sud-americanes que no paren de despotricar en contra dels xinesos i, sobre tot, en contra de l'agència de viatges.

La guia somriu mentre li diuen coses en espanyol, que suposo que ella no entén, però el to és comú a tots els idiomes i deu estar comprenent que li peguen la bronca. La noia es diu 'Way' i ens diu que serà fàcil de recordar perquè ella ens ensenyarà el camí. L'empresa on hem anat a parar es diu 'Happy Vacations' i per tot arreu hi ha smileys somrient, ja sigui a les bosses de brossa, el paraigües groc de la Way o a l'enganxina que ens hem de posar.

De camí a D.C. passem per New Jersey i la Way ens va explicant coses, acabant sempre amb un 'Everybody should know that', que em fa sentir una mica ignorant en història i curiositats dels Estats Units... Ens parla, per exemple, de la línia blava que separa els estats de New York i New Jersey i que antigament separava la vida de la mort, ja que l'estat de New Jersey aplicava la pena de mort mentre New York no.

Després de recollir més passatgers al mercat xinès de New Jersey, el nostre bus-congelador enfila cap a Philadelphia, estat de Pennsylvania, on no trobem una muntanya de formatge cremós, sinó una campana trencada a la que va ser la primera capital nord-americana. Diuen que aquesta campana va tocar el 8 de juliol de 1776 per convocar els habitants de la ciutat a la lectura de la Declaració d’Independència, però els historiadors creuen que no és possible, ja que la campana ja es trobava molt deteriorada en aquella època, fins arribar a tenir una esquerda tan important que van decidir retirar-la del servei i exposar-la com a símbol patriòtic.

Fer fotos a contra-rellotge i tornar al bus per continuar el camí cap a D.C. Al cap de poc parem a dinar. Ves quina casualitat que és un buffet lliure xinès!
Les dones sud-americanes, ja apodades 'la megafonia' per la meva cunyada continuen queixant-se de tot mentre visitem el Capitol, els Museus de l'Aire i l'Espai i el d'Història Natural. És força interessant la visita, ja que acabem de veure a l'autocar 'A Night At The Museum: The Battle Of The Smithsonian' i reconeixem els escenaris, tot i la mala qualitat del film, claríssimament un screener horrible descarregat d'Internet.

Després toca la Casa Blanca a moooolta distància i els memorials de Washington, Jefferson i Lincoln, amb els recordatoris de la guerra de Corea i Vietnam i del famós somni de Martin Luther King.

La Way ens explica que el memorial de Washington és i serà el més alt de la ciutat, ja que cap president podrà contribuir mai tant als Estats Units com el primer. També ens fa adonar que l'estàtua de Jefferson mira la Casa Blanca, mentre Lincoln està encarat al Capitol, la qual cosa ens fa adonar de les prioritats de cadascun dels famosos presidents, everybody should know that...