dimecres, 1 de juliol del 2009

Tap dance & braga-fajas

Dissabte, com a farewell party de l’Emma, vam decidir anar a una actuació de tap dance (claqué) i dansa moderna, ja que actuava la professora de la nostra lizard preferida.

Va ser un espectacle bastant impactant, ja que no creia que tingués massa interès una actuació de claqué o de dansa moderna, però realment les coreografies del grup de la professora de l’Emma i alguna altra individual d'ella mateixa realment em van encantar.

NYC 739NYC 740

El contrapunt el posava la dansa moderna, que crec que no entendré mai. Consisteix en posar una música i que algú faci una mena de cabrioles descompassades a l’escenari, normalment vestits amb roba bastant estrafolària. I aquest és el cas que ens ocupa i que dóna títol a l’entrada.

Després d’un número d’unes senyoretes que semblaven strippers (però netes), ens vam trobar una senyora (?) a l’escenari amb un vestit groc bastant horrible que es rebolcava pel terra ensenyant la magnífica braga-faja que portava a sota, tot fent cares que més que transmetre sentiments el que feien era por, autèntic terror. Semblava que els ulls li haguessin de sortir de les òrbites i recordava a aquelles nines de porcellana que et miren vagis on vagis.

NYC 683Però després del moment d’angoixa, van tornar a sortir ballarins de claqué i més coreografies, amb gent més normal que feia coses realment espectaculars, com un salt cap a darrere sense mirar per acabar caient damunt dels braços del company com si s’hagués assegut a una cadira, però a un metre del terra…

Hi va haver també temps per recordar a Michael Jackson i una de les actuacions més aplaudides va ser una que reproduïa moviments mítics del rei del pop mesclats amb claqué, tot al compàs d’una versió chill-out de 'Billy Jean'.

Gran final de vídeo, no l'havia vist fins que l'he penjat :P

I després sopar en una pizzeria i acomiadament d’una més dels companys de viatge que es van trobant lluny de casa…

Highlight: Suposem que aquesta fotografia és un anunci d’una pel·lícula, però tot i així ens va impactar: NYC 789

I, com que allò promès és deute (traducció 100% patillera de ‘Lo prometido es deuda’), aquí teniu un petit vídeo recopilatori del road trip per Canadà que he fet que he fet jo con estas manitas!!

(Premeu el botó de HQ o la meitat de les fotos seran massa borroses per veure res)

4 comentaris:

Emma ha dit...

Eiii!!! Aquí la lizard!!! Vull les fotos de l'espectacle de claqué, que veig que han quedat prou bé tot i la foscor de la sala!!!

Montse ha dit...

Jo també hi vull anar!!! Segur que amb nosaltres no t'ho vas passar tant be, eh? Et vas comportar per a poder "desmadrarte" desprès, eh????????

gun ha dit...

Ei Joan, digue-li a l'Emma si no llegeix aquest missatge que ja penjaré a Picasa les fotos que vaig fer un cop faci una mica de neteja. Per si et fa mandra passar-les-hi, ho dic.

Llàstima de no tenir una instantània de la dona braga-faja en el seu moment apoteòsic, deixant entreveure el seu aparell genital darrera de l'escut antimíssils nord-coreà que duia com a calcetes.

Feliç J-4th per cert...!

Unknown ha dit...

Si la dansa moderna tindrà el seu què i tot no? jajaj!!

M'ha agradat molt el video, molt bones les cançons tb (barriendo pa casa eh!).

Adéu clavell morenet!!!

Publica un comentari a l'entrada

Deixa la teva empremta, comenta aquesta entrada!

 
Tornar al principi