Independence Day, sense aliens?

Per molt poca història americana que es conegui, és de sobra conegut el Fourth of July (o Independence Day) com el dia de celebració de la pàtria americana. Aquest mateix dia, però el 1776, es firmava la Declaració de la Independència a Philadelphia, Pennsylvania. Aquesta Declaració proclama la separació de l’Imperi britànic per part de les 13 colònies angleses d’Amèrica del Nord, avui conegudes com a Estats d’Estats Units, entre els quals es troben New York, Massachussets, New Jersey, Connecticut o Rhode Island.

Per celebrar aquesta data, la gent es vesteix amb tota mena de roba i complements amb la bandera americana, i jo no podia ser menys, o sigui que m’he equipat amb el que podeu veure a continuació per passar una diada immers en el sentiment patriòtic americà.

Després de vestir-se toca esmorzar. Començar el dia esmorzant és una cosa bastant normal, però que a la 1 del migdia t’hagis cruspit 68 hot dogs ja no ho és tant. I menys encara si aquests hot dogs te’ls has menjat en només 10 minuts i davant d’una multitud que cridava el teu nom per acabar guanyant $15.000. Aquesta és la història d’avui de Joey Chestnut (Pepe Castaña), el guanyador del concurs de menjar hot dogs que se celebra cada 4 de juliol a Coney Island. S’emplaça a la cantonada de les avingudes Stillwell i Surf, on podem trobar Nathan’s Famous, un històric establiment de salsitxes frankfurt que Nathan Handwerker, un immigrant polac va fundar just en aquest lloc. Aquí va començar a vendre salsitxes fetes amb una recepta de la seva esposa, Ida i, poc a poc, va anar guanyant fama fins avui en dia, que les seves salsitxes són considerades dels millors hot dogs del món, avalats per gent de tant prestigi com Jaqueline Kennedy, Al Capone, Barbra Streisand o Rudolph Giulanni, l’antic alcalde de New York, entre moltes altres celebrities.

Evidentment, no tots els americans mengen 68 hot dogs per esmorzar l’Independence Day, però la celebració de la seva diada també inclou el menjar, i és que avui era impossible caminar 10 passes per un parc sense trobar-te una família o un grup d’amics reunits al voltant d’una barbacoa, coent hamburgueses, panotxes de blat de moro o qualsevol cosa cremable. En el moment d’escriure aquestes ratlles (2:30 am) els veïns del costat encara estan de celebració i continuen menjant amb música, tot prenent la fresca.

Però aquesta data no és només de celebració, sinó també de demostració de patriotisme, com ja deia a la introducció. Aquest fet ha inspirat moltes pel·lícules, com per exemple 'Independence Day' de Will Smith o 'Born on the Fourth of July' de Tom Cruise, on un marine que torna de la guerra paralitzat de cintura en avall es planteja les seves conviccions i la política bèlica del país. S’ha dit d’aquesta pel·lícula que és la millor autobiografia que s’ha fet mai d’un marine, que a part relata una visió del patriotisme que no és a la que ens tenen acostumats avui en dia els nostres amics ianquis, ja que no inclou la violència.

I avui no ha sigut una dia de violència, però sí d’ostentació, una altra cosa que també agrada molt als americans. Com ja va sent habitual des de fa més de 30 anys, Macy’s (una mena de 'Corte Inglés' d’aquí dels Estats Units) ha patrocinat un castell de focs artificials impressionant.

Aquest no ha sigut com el de cada any, ja que enguany se celebraven els 400 anys de la primera exploració del riu Hudson per Henry Hudson. I per commemorar aquest esdeveniment, els focs artificials s’han traslladat al riu Hudson, on s’havia començat la tradició de l’espectacle pirotècnic al 1958. Però des del 1976 els focs artificials es feien a l’East River, a l’altre costat de Manhattan.

Per celebrar una data tan assenyalada, no només ha canviat la ubicació del castell de focs artificials, sinó també la seva magnitud, ja que s’han comprat 8 vegades més focs artificials que els que estaven habituats a cremar cada any. El resultat: 6 espectacles pirotècnics simultanis a diferents altures del riu Hudson, entre els carrers 24 i 50, molta gent frisosa per veure el resultat i fent cua des de ben bé 4 o 5 hores abans que comencés l’espectacle per agafar un bon lloc.

I és clar, tantes hores d’espera donen lloc a situacions més aviat còmiques, com aquestes dues noies una mica estranyes que miraven alguna cosa en un reproductor de DVD portàtil:

No sé si s’aprecia bé a la fotografia, però són tan súper-súper-amigues que comparteixen a mitges els dos parells d’auriculars, oseatíaquefuerte!

Però podies trobar gent tan equipada per esperar les llargues hores fins l’espectacle pirotècnic que portaven el seu pícnic de casa (com deia l’altre dia), una màrfega (quina gran paraula) per seure a terra, cartes, iPods, DVDs portàtils o fins i tot hem vist uns nois amb el Monopoly Special Edition!, que és encara més megaguai que el normal. I és que aquí això de fer cues i esperar els agrada, i ho gaudeixen, o com a mínim és la impressió que dóna.

Però una vegada acabat el castell de focs artificials, tothom tenia pressa per marxar i s’ha format una autèntica marea humana dirigint-se cap al subway, passant amb indiferència pel costat de l’Empire State Building, avui il·luminat amb els colors de la bandera americana, també omnipresents als focs artificials.

HAPPY BIRTHDAY, USA!