Bastille Day

Avui 14 de juliol és el Dia de la Bastilla, festa nacional de França. La tradició diu que el 14 de juliol de 1789 es va prendre la presó de la Bastilla de Sant Antoni, al costat oriental de la ciutat de París. Ja feia dos dies que l’ambient s’estava caldejant a la ciutat en contra de la monarquia i la presa d’aquesta presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va desencadenar el que avui coneixem com la Revolució Francesa de 1789. Però els historiadors diuen que aquest fet no va ser tan heroic com es creu en la memòria popular, ja que en el moment de la rebel·lió només hi havia dins de la Bastille set presoners: quatre falsificadors, un malalt mental, un compte condemnat per incest i el còmplice d’un ex-soldat que havia planejat matar a Lluís XV. A més, el bastió només estava protegit per un grapat de soldats. Així i tot, la seva repercussió va arribar fins a Rússia en pocs dies. Que, per no tenir tarifa plana en aquells temps, és bastant ràpid.

I encara que aquí als Estats Units els odien bastant, se celebra com se celebren tots els dies especials aquí: tallant el carrer i muntant paradetes, el mercadillo de tota la vida, però amb globus dels colors francesos, curiosament els mateixos que els de la bandera americana. Ho devien comprar de segona mà del Fourth of July??

Però clar, avui és dimarts i no es poden tallar carrers així com així. Per tant, ho van celebrar diumenge amb una de les fires més pobres que he vist a la ciutat. Eren tres blocs de cases plens de casetes que feien crêpes caríssimes, llimonada i poca cosa més, regentades per sudamericans. Després unes 10 paradetes de l’Institut Francès que volien incitar la gent a aprendre l’idioma i, fins i tot, un parell d’stands del New York Times, que oferien subscripcions a meitat de preu pel que queda d’any. Tot molt coherent en una festa francesa, el típic New York Times que es troba al costat de la Tour Eiffel o La Defense…

Però el diumenge també coincidia amb un fenomen astronòmic que només succeeix un parell de cops l’any a New York. Es tracta del que es conegut com Manhattanhenge. El sol es pon perfectament alineat amb l’estructura quadriculada de Manhattan i, si es troba un carrer suficientment ample, es pot veure com el sol es pon al mig de la calçada.

Jo havia anat a Manhattan pel Bastille Day i per veure això, però quan a les 6 de la tarda em van proposar anar a Queens a una festa house gratuïta a l’aire lliure en una mena de platja artificial, no em vaig poder negar. Per tant, veure el Manhattanhenge és una de les coses per les quals hauré de tornar a New York algun dia. De moment us deixo aquesta fotografia que ha sortit del blog 'New York Daily Photo', des d’avui un altre dels que seguiré amb interès.

Em consolaré pensant que mai hagués pogut aconseguir fotografies així amb la meva càmera. Però bé, anar a una festa amb música house ben remixada, en una platja de sorra (sense mar ni riu ni res, una reixa la separava del riu) també és una altra experiència. Molta gent portava allà des de les 4 de la tarda i es van quedar fins a les 10 que tancaven, quan ja era de nit i les palmeres artificials del recinte ja havien començat a fer llum.

Aixó sí, grans vistes de l’skyline de New York amb la posta de sol:

I quan hagueu acabat de llegir el post, feu clic aquí. A mi m’ha fet molta gràcia.