“El Clásico” o “Com liar-la en un bar amb un jersei…”

Plou :(

Si l’entrada anterior ressaltava el bon temps que estava fent a NY, augurant una primavera que havia tardat en arribar, aquesta també ens parla de la primavera, però des de l’altra vessant, aquella que diu “Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo” o “Marzo ventoso y abril lluvioso dejan a mayo florido y hermoso”, amb una petita diferència: tot es concentra en el maig, i a veure si arriba també la “florimenta” i l’hermosura… I és que aquest cap de setmana no ha fet res més que ploure, ara mateix continua plovent i fins al divendres (que és el límit de les previsions que he trobat per internet) plourà…

Encara que durant la setmana no tot va ser platja o paraigües, també hi va haver temps per aventures:

Si esteu vivint de lloguer en un lloc per sis mesos, evidentment us agradarà tenir un llit on dormir, oi? Però què feu si el llit que us proporciona la propietària és un Restform d’aquells que anuncien a la Teletienda? Evidentment, els primers dies el podeu trobar fins i tot còmode, venint d’un llarg viatge com anar des de Barcelona a NY… Però a partir del quart, us adoneu que allò es desinfla massa ràpid i us comença a fer mal l’esquena.

Què feu? Doncs intentar trobar algú que marxi de NY i deixi el seu llit! I això és el que va fer la Judh (estarà contenta de què l’anomeni així) durant uns quants dies, mitjançant la pàgina web Craig's List, on es poden trobar coses de segona mà, fins i tot gratuïtes.

Una vegada es troba el llit correcte, s’ha d’anar a casa de la persona que el ven/regala i comprovar que estigui en bones condicions i just després trobar un medi de transport per poder-lo portar fins a casa. En el meu cas, ja vaig explicar que vaig tenir molta sort i vaig trobar un senyor de Perpinyà molt simpàtic que em va solucionar tots els problemes que pogués tenir… Però no tothom té tanta sort i la Judh va decidir intentar llogar una furgoneta, una opció igualment vàlida.

Per això, va trucar a un lloc de lloguer de furgonetes barates i en va encarregar una per l’endemà, no sense estar barallant-se una bona estona amb el senyor de l’altre costat del telèfon… I l’endemà arribà i no sabia si podia recollir la furgoneta o no, ja que li havien dit que li havien de trucar per confirmar-li si hi havia furgoneta disponible o no. Cansada d’esperar, va decidir trucar i li van dir que sí que hi havia furgoneta i ens van donar l’adreça on l’havíem d’anar a llogar.

La història resumida del que va passar després és que ens van tenir més de tres hores esperant a la gasolinera on llogaven les furgonetes perquè deien que l’ordinador no acceptava el permís interncaional de conduir. Finalment, el senyor de la gasolinera ens va dir que ell posava el seu carnet i que la podríem llogar. Però quan ja teníem les claus i el motor engegat, ens van dir que “nanay de la China”, que no ens la podien llogar. La cara de tontos que se’ns va quedar jo crec que es veia des d’una hora lluny o més… Encara que el final no és tan dolent com podia ser, perquè si aconseguíem la furgoneta, havíem de baixar 6 pisos un llit de matrimoni per una escala de cargol, estreta com les que crec que deuen tenir als fars. O sigui que, com dirien les padrines, com a mínim tenim salut!

Però el Barça va guanyar 2-6 al Bernabeu!!! :DDDD

No tot són males notícies, perquè el dissabte 2 de maig es va viure al Nevada Smiths de NY (seu de la penya barcelonista) una jornada històrica. Una hora abans del “Clásico” ja hi havia una cua davant del bar com les del Dragon Khan, amb tanques i tot. Ens van fer pagar $10 per entrar al bar que ja feia olor de tensió, perquè s’estava acabant un partit de la lliga anglesa. Això sí, els $10 incloïen dues begudes, que es van agrair per seguir l’enfrontament.

El partit va començar amb un gol del Madrid i quatre arreplegats que hi havia en una cantonada que el festejaven. Però poc després ja va començar l’espectacle, els càntics de suport al FC Barcelona, els aficionats del Madrid fent mutis a mitja segona part i regalant les consumicions que els quedaven (un bonic detall) i va acabar en l’apoteosi ja per sempre recordada per tots els culers que vam gaudir d’aquest partit. I pensar que abans el futbol m’era més o menys indiferent… Ja diuen que els erasmus i sortides a l’exterior canvien les persones, i a mi a poc a poc m’estan transformant en un hooligan, però sense la part de la violència. Això sí, encara no sóc capaç de parlar dels gols que va fer Luis Enrique ni de com va començar la jugada del gol de Ronaldinho al partit no-sé-què de fa no-sé-quants anys… ni crec que mai en sigui capaç.

Però per gaudir d’una humiliació al Madrid, amb gols de Puyol i Piqué (el primer de la lliga per ambdós) i poder veure la portada del Marca el dia següent no cal ser gaire entès, simplement saber apreciar l’espectacle…

Com a dada curiosa, diré que la meva mare ha intentat comprar avui el Marca d’ahir per poder-me’l portar a NY i li han dit que ahir (dilluns) a les 10 del matí ja s’havien esgotat tots els exemplars. I és normal, perquè que una portada del Marca diguin que el Barça és (paraules textuals) “EL MEJOR EQUIPO DEL MUNDO”…

Beauty bar… again

I la segona part del títol fa referència a un dijous a la nit, que no es presentava precisament com una festa… Vam anar al Beauty Bar (el bar on et fan la manicura mentre et prens una beguda) i vam descobrir com fer d’un local amb una música més aviat mediocre el “cachondeo padre”. L’únic ingredient que es necessita és un jersei i un propietari del mateix a qui no li faci res que se li estirin les mànigues. La mecànica també és simple: S’agafa el jersei entre dues persones, es tensa i una tercera persona passa per sota amb moviment de “limbo”. En vint segons tens una cua d’americanets fent cua per passar i moure la pitrera sota de la improvisada corda. I no només això, sinó que la resta de gent ha deixat de prestar atenció al DJ i es dediquen a animar als “participants” d’aquest improvisat concurs…

Després de potser mitja hora, aconseguim que la gent es comenci a avorrir i per fi podem deixar anar el jersei i anar-nos-en a fer fotos a la part divertida del bar:

Once again… This is America!! Un lloc on per tenir un jersei et converteixes en el rei de la festa durant una mitja hora, the land of opportunities…