Pillowfight NYC ‘09

Aquesta foto ha estat capturada avui a Wall Street (Calle Pared) i no és que avui hagi tornat a nevar, que ja podria ser pel fred que fa, sinó que són plomes que s’eleven cap al cel gràcies a l’”efecte canó” que fan els gratacels al Financial District. Aquest efecte consisteix en què el vent rebota contra la paret dels gratacels, creant una columna d’aire ascendent. D’aquí que les plomes volin tan amunt…

De fet, per evitar aquest efecte, els gratacels de determinats carrers només podien créixer fins a una determinada alçada i amb forma esglaonada per deixar més llibertat a l’aire. I una vegada entren en aquesta forma esglaonada, els edificis podien créixer fins a l’altura que volguessin sempre que la seva superfície fos, com a mínim, 4 vegades més petita que la de la base. I per això els gratacels de NY tenen aquesta forma tan curiosa, tachán!!

Tornant a les plomes, tampoc és que hi hagi hagut un sacrifici ritual de coloms per intentar que l’economia es recuperi, ni han passat volant 1000 ocells per dins de les aspes d’un ventilador. Simplement, hi havia guerra de coixins!!

Sí, tal com ho heu llegit… Aproximadament un miler de persones (segons la meva opinió, 10.000 segons els organitzadors i tres estudiants radicals de Bellaterra segons la Guàrdia Civil) s’han donat cita avui a les 3 p.m. davant de l’emblemàtic edifici de la Borsa de NY per repartir coixinades a tort i a dret. Què per què? Doncs per què no?

Hi havia gent que havia seguit els passos que l’organització havia penjat a Feisbuc i anaven vestit amb tratges d’executiu i tirant bitllets de mentida. Després hi havia gent en pijama, algú vestit de Braveheart, una mena de Batman esquifit… Gent molt variopinta que simplement repartien llets amb el coixí mentre intentaven esquivar les que els venien de tot arreu.

La policia havia acordonat el perímetre, se suposa que per seguretat, però la veritat és que s’ho estaven passant prou bé, ja que una parella de NYPD han pujat damunt de la camioneta que tenien aparcada per immortalitzar la lluita que es desenvolupava als seus peus. Aproximadament una hora més tard, el carrer era un merder de plomes i la gent continuava la seva guerra en altres llocs del carrer, mentre la policia intentava dispersar-los.

Però NYC no ha sigut l’únic lloc on s’ha realitzat aquesta “coixinada”, sinó que és un event més aviat internacional, més info a: Web oficial de World Pillow Fight Day, a veure quant tarda en arribar a Barcelona, perquè realment és divertit i inofensiu, si no ataquen la teva càmera, com m’ha passat a mi…

Després d’aquesta descàrrega d’adrenalina, hem decidit agafar el ferry cap a Staten Island, simplement perquè estàvem a prop del port… La veritat és que el trajecte és bonic, però l’illa realment no té res d’especial, o com a mínim no ho hem sapigut trobar…

 

 

 

 

 

 

 

 

Podem veure una vista de l’skyline de NY i l’Estàtua de la Llibertat des del ferry, on feia un vent que, com diria la meva àvia, s’enduia els collons dels gossos…

I per acabar de rematar el dia, hem anat to the movies a veure la pel·lícula ‘Knowing’ de Nicolas Cage (el de veritat, no l’imitador que li va colar al Reial Madrid). La veritat és que la pel·lícula és bastant dolenta, amb un final desastrós, però durant la reproducció hi hagut un moment de molta tensió, quan ha arribat l’escena següent, que representa el metro de NY i justament una de les línies implicades és la que havia d’agafar per tornar a casa: