DUMBO

Si jo us dic DUMBO, segurament pensareu en el simpàtic elefant que aprenia a volar amb les seves enormes orelles… Un elefant que va servir de mainadera pels meus pares durant molt de temps, ja que crec que és una de les pel·lícules que més he vist a la meva infància, juntament amb "Mary Poppins", que estava a la mateixa cinta de VHS.

Diuen que volien fer la pel·lícula amb personatges reals i estaven dubtant a l’hora d’escollir el protagonista, ja que la primera opció que els venia al cap era difícil que deixés la seva actual feina per actuar a Hollywood. I és que al palau de Buckingham s’hi viu molt bé!

Però realment DUMBO no és només aquest animaló entranyable, sinó un barri de Brooklyn que, com és costum aquí a New York, té aquest nom per abreviatura de paraules, no fos cas que haguessin de gastar més saliva del compte… Així, DUMBO és:

Down Under the Manhattan Bridge Overpass

, que al canvi seria 'El que hi ha sota del pont de Manhattan'. De fet, el còmic Jerry Seinfeld va insinuar una vegada en un show nocturn que el nom original era 'Down Under the Manhattan Bridge', però que els newyorkers havien afegit la "O" perquè el barri no es digués 'DUMB', useáse 'babau'…

Sigui quin sigui l’origen del nom, DUMBO té una de les vistes més maques de New York, amb els dos ponts (el de Brooklyn i el de Manhattan) retallant-se majestuosos cap al cel amb el fons de l’skyline a l’altra vorera de l’East River. Fins i tot es pot veure cap al final el pont de Williamsburg i, en l’altra direcció, l’Estàtua de la Llibertat i el pont Verrazano.

Amb aquest paisatge no resulta estrany trobar-se rodatges de pel·lícules, videoclips, sèries…

Captura del capítol 100 de CSI: NY – My Name Is Mac Taylor

…o gent que es casa literalment sota el pont. El que en qualsevol altre lloc seria bastant trist (Assumim-ho, casar-se sota un pont qualsevol no té glamour) aquí s’envolta d’un paisatge per recordar.

I més que seria per recordar si la parella que es casava s’hagués adonat que uns quants metres més enllà, estirat a la gespa, hi havia un simpàtic senyor gairebé arribat a la seixantena prenent el sol amb un tanga de color groc canari, més esquifit impossible, d’aquells que la part de darrera és només un fil dental. Posaria fotos del contrast però no tenia bateria a la càmera.

Realment m’ha fet molta ràbia perquè era una imatge digna d’emmarcar, però us haureu de conformar amb la meva descripció. I és que això que s’acabi la bateria de la càmera no és la primera vegada que em passa. És més, m’han passat coses encara pitjors: és típic agafar la càmera sense targeta de memòria perquè l’has deixat en el PC, però agafar la càmera amb targeta i sense bateria (físicament)? Doncs a mi m’ha passat!

I com que m’havia quedat sense bateria he decidit començar un projecte que ja veurem quant dura: una sèrie de dibuixos de paisatges de New York a la meva 'Moleskine NY' que serveixin com una mena de guia, amb dades importants del dibuix o els voltants. Es pot apreciar que no sóc precisament un artista, però crec que serà un record bonic quan ho trobi més endavant, juntament amb la llista de restaurants que estan bé, coses per a fer, llocs on anar…

Per cert, si aneu a un Starbucks on estan més aviat avorrits a prop del Brooklyn Bridge, pot ser que no us cobrin la beguda!! Si és que no es pot estar tan empanat… però gràcies jeje