America’s Night Out Against Crime

Una de les coses bones que té New York és que pots anar caminant pel carrer i trobar grups de gent que fan coses a l’espai públic en qualsevol racó. Per exemple ahir a la nit va tocar sessió de cinema a l’aire lliure amb la pel·lícula "Kramer vs. Kramer", amb Dustin Hoffman i Meryl Streep. Aquesta gran pel·lícula de 1979 retrata la història del matrimoni Kramer, que viu a New York. La dona decideix deixar al seu marit i marxar a California perquè ell està més centrat en la feina que en la seva família. Ted es troba amb un fill de set anys al seu càrrec i manega com pot la feina i la vida familiar, fins que la seva dona torna i li reclama la custòdia del fill.

Realment m’agradaria saber com acaba la pel·lícula, ja que just en els últims instants del film passava un helicòpter volant per damunt de Bryant Park i hi havia una discussió a la fila del meu darrere, per la qual cosa no sé quina va ser la conversa que finalitza la història. El que sí sé és que Meryl Streep plora i li pregunta a Hoffman si se li ha corregut el maquillatge. He llegit que aquesta frase no estava al guió original, sinó que va ser cosa de l’actriu quan pensava que havien tallat. I no només això, sinó que hi ha una bona quantitat d’escenes improvisades pels propis actors que li dónen molt de realisme a la història, aconseguint guanyar 5 estatuetes als Academy Awards, incloent els dos papers protagonistes. El nen protagonista, Justin Henry, també estava nominat, encara que no va guanyar. Així i tot, encara té el rècord de ser la persona més jove nominada mai a un Oscar!

Quan tens un blog (com a mínim jo) intentes buscar informació de les coses que parles i acabes aprenent moltes coses curioses, com per exemple que Meryl Streep aprofitava les estones lliures que li deixava aquesta pel·lícula per rodar "Manhattan", de Woody Allen, una altre film també ambientat a "La Gran Mansana" estrenat el mateix any, al qual correspon una imatge molt famosa, pariodada per exemple a 'Family Guy', a l’episodi 'Chick Cancer':

Però justament acabar la pel·lícula, en tornar cap a casa passant per Times Square (que cool queda això de passar per Times Square de camí a casa, m’encanta! :P) em vaig trobar que en un bar que feia cantonada estaven gravant vés a saber què. Tenia pinta de sèrie, però com que em vaig cansar d’esperar abans que sortís algú del restaurant, no ho sabré mai… Bé, si veieu alguna sèrie o pel·lícula on algú surti d’un bar anomenat Smith (crec) recordeu que jo estava allà mirant!

I ara que dic això suposo que tots ja sabeu que surto a una pel·lícula de fama mundial, a "Jumper". En el moment que hi ha una mena d’hostessa d’avió corrent per davant del Coliseu romà darrere de Hayden Christensen, jo sóc una de les cares que es veuen difuminades de fons. El que passa és que no sabien escriure el meu cognom i no em van posar als títols de crèdit…

Però continuem al que anava aquest post. Aquesta tarda he anat a comprar menjar al supermercat fashion (i diuen que barat) de New York, al costat de Borough Hall, l’ajuntament de Brooklyn. I m’he trobat amb la NNO: 'National Night Out' que, segons diu la seva web, "és un esdeveniment únic per prevenir el crim i les drogues esponsoritzat per la National Association of Town Watch", que se celebra avui a 49 estats (Texas la farà a l’octubre), alguns territoris de Canadà i bases militars de tot el món.

És una bona iniciativa, ja que hi ha una barbacoa feta per policies on, en lloc d’haver de robar les seves hamburgueses i hot dogs, te’ls regalen. Un crim resolt! Però no acaba aquí la cosa: per evitar la pirateria, la banda de la policia toca en directe grans èxits de dixie band. Podem veure que els policies que ja coneixíem en un altre post són els mateixos que dediquen el seu temps a entretenir els novaiorquesos!

També trobàvem un stand de la Creu Roja, que està per tot arreu, unes noies amb cara d’estar molt avorrides fent passejar nens damunt de ponis amb cara de més avorrits encara si és possible, una senyora que feia pintura facial…

I seguint amb la llista de delictes evitats per aquesta iniciativa queda el que potser més turistes sofreixen en aquesta gran ciutat: les estafes dels carrets de gelats a l’estiu, que et poden cobrar tranquil·lament $6 per un simple sundae!! Doncs també han evitat això fent que una simpàtica senyora els regalés des del seu carret. Però el que més m’ha cridat l’atenció és que el carretó estava tunejat amb les paraules MARIA, THE ICE CREAM GIRL i YOUTUBE. Evidentment no he pogut resistir la temptació i aquí teniu la senyora que m’ha regalat un gelat de xocolata amb xocolata a dins en acció:

Ja per acabar, us haureu adonat que quan entreu al blog ara sona música, oi? Doncs s’accepten peticions de cançons per afegir (o treure), encara que de moment estic intentant que tinguin alguna cosa a veure amb alguna publicació d’aquest blog… o no!

PD: Mama, no t’espantis, no li passa res a l’ordinador, la música l’he posat a posta jo des de New York! Si la vols parar s’ha de fer clic a la icona de play/pause, la que té un triangle i dues barres paral·leles. Per canviar de cançó, la dels dos triangles amb la punta cap a la dreta i un palet al final ;)