Original

Estava pensant una manera original de felicitar Sant Jordi a la gent que esteu a l’altra banda del bassal i no se m’ocorria res. M’he anat a fer un cafè i m’he adonat d’una cosa en què no havia reparat mai fins ara, la paraula original.

No crec que hi hagi moltes paraules polisèmiques que tinguin significats tan oposats depenent del context, i és que el cafè era descrit com "l’aroma original". Sí, original és al mateix moment una cosa que no s’ha fet abans o, precisament, la forma primigènia d’una cosa.

El Diccionari de la Llengua Catalana defineix la paraula com:
- Relatiu o pertanyent a l'origen d'una cosa, propi dels orígens.
però al mateix temps diu:
- Que no s'assembla als altres.

Si l’altre dia parlava de paradoxes, crec que aquesta paraula és la que millor defineix el sentiment del que parlava, un sentiment totalment original.

Així doncs, aquí va la meva original felicitació: una rosa virtual, que el llibre ja el vaig escrivint post a post:

FELIÇ SANT JORDI A TOTS!!

Hello World… again!!

Quan aprens a programar, una de les primeres coses que faràs, gairebé segur, és un programa del tipus “Hello World”, consistent en mostrar un missatge per pantalla, o executar una simple instrucció que tindrà un resultat visible.

El títol d’aquest post fa referència a aquesta novetat, a descobrir un nou món; ja feia molt de temps que no publicava res al meu diari d’aventures novaiorqueses. I es pot dir que és com començar un blog nou, més de dos mesos és molt temps en aquesta era d’informació immediata, on tot ho volem al moment i si el mòdem ADSL ens tarda més d’1 segon en carregar la pàgina que intentem obrir, ja actualitzem o ens desesperem.

De forma paradoxal, novetat és el que crec que em falta a New York. Ja em trobo atrapat en la rutina d’intentar acabar una feina que té data de caducitat, però que no sembla que vulgui arribar a bona fi.

És clar que hi ha petites coses que encara em sorprenen de la vida americana, com veure una noia pija demanar un cafè a l’Starbucks extra extra hot (molt molt calent) i després tornar-lo perquè estava massa calent i no es podia beure i demanar que n’hi facin un altre gratis.

O descobrir que un restaurant del meu carrer ha sigut clausurat per la policia per venda / possessió de marihuana. I perquè quedi clar, enganxen un full fluorescent a la porta amb la raó del tancament.

Però bàsicament és més del mateix. A començaments de mes va estar el Lorien de visita i, evidentment, em feia il·lusió ensenyar-li la ciutat i els racons i restaurants (mmm, sushi) que més m’agraden, però al mateix temps em feia mandra. I no perquè fos avorrit (que no ho era gens) ni perquè New York m’agradi menys (que tampoc, I ♥ NY), simplement crec que veure que no avança el projecte m’ha sumit en un pessimisme del que sé que he de sortir, però costa.

Sóc conscient de l’esforç que ha fet la meva família per tal que jo estigui aquí fins a finals de juny i he de trobar la manera de treure’n tot el suc possible, per tant a partir d’avui prometo canviar i afrontar les coses d’una manera diferent.

Part d’aquest canvi espero que també impliqui escriure més al blog, i de temàtiques més divertides, curioses, sorprenents… en una paraula, ianquis!

Segurament ja heu vist aquest vídeo, perquè a mi m’ha arribat des de més d’una font i més de dues, però crec que és un treball impressionant i, ja que té com a escenari la ciutat on estic vivint, és una bona excusa per penjar-lo aquí. Per veure’l millor, utilitzeu l’opció HD i pantalla completa:

Queden moltes coses pendents d’explicar d’aquests dos mesos, la majoria d’elles tenen a veure amb el braç, les factures, visats… però això ja serà en un altre post, que comença ‘Lost’ a la tele!